Vés al contingut

Franz Anton Beckenbauer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Franz Beckenbauer)
Plantilla:Infotaula personaFranz Anton Beckenbauer
Imatge
(1975) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 setembre 1945 Modifica el valor a Wikidata
Múnic (zones d'ocupació aliada a Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 gener 2024 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Salzburg (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaFriedhof am Perlacher Forst (2024–) Modifica el valor a Wikidata
President d'honor

Nomenat per: FC Bayern de Múnic
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsDer Kaiser Modifica el valor a Wikidata
Alçada181 cm Modifica el valor a Wikidata
Pes79 kg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEsport i futbol Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófutbolista, entrenador, dirigent esportiu, periodista esportiu, funcionari, entrenador de futbol, esportista professional, músic Modifica el valor a Wikidata
Activitat1964 Modifica el valor a Wikidata - 1983 Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaAlemanya Occidental Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
LligaRegionalliga Süd (1963-1974) (en) Tradueix, Lliga alemanya de futbol i North American Soccer League Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipDefensa i lliure Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1965–1977 FC Bayern de Múnic 439(64)
1977–1980 New York Cosmos 80(17)
1980–1982 Hamburger SV 28(0)
1983–1983 New York Cosmos 25(2)
  Selecció nacional Nombre de partits/curses jugades
1964–1964   Alemanya sub-18 3(3)
1965–1965   Alemanya B 2(0)
1965–1977   Alemanya 103(14)
  Entrenador Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1984–1990 Alemanya
1990–1990 Olímpic de Marsella
1993–1994 FC Bayern de Múnic
1996–1996 FC Bayern de Múnic Modifica el valor a Wikidata
Participà en
juny 1988Eurocopa 1988
juny 1976Eurocopa 1976
1974Mundial de Futbol 1974
juny 1972Eurocopa 1972
1970Mundial de Futbol 1970
juliol 1966Mundial de Futbol 1966 Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsStephan Beckenbauer Modifica el valor a Wikidata
ParentsLuca Beckenbauer, net Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata
Lloc webfranzbeckenbauer.de Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0065325 TMDB (persona): 582438 FilmAffinity (persona): 550281693 Rottentomatoes: celebrity/franz_beckenbauer_2 Allmovie (artista): vn16357045 Spotify: 72Wse2Gj3g9yLBCZvlN3VA Apple Music: 17035163 Last.fm: Franz+Beckenbauer Musicbrainz: c6b90a93-4bcd-4916-ba81-7ca3a3d940d0 Discogs: 500829 Goodreads (autor): 1841748
Facebook: franz.beckenbauer X: beckenbauer Instagram: franzbeckenbauer FIFA: 25113 UEFA: 38688 Find a Grave: 262886339Modifica el valor a Wikidata
Franz Beckenbauer amb la selecció alemanya.
Samarreta del 1977 del Cosmos.
Franz Beckenbauer el 1990.

Franz Anton Beckenbauer Franz Anton Beckenbauer (alemany: Franz Beckenbauer) (Múnic, 11 de setembre de 1945 - Salzburg, 7 de gener de 2024) fou un futbolista i entrenador de futbol alemany. En la seva carrera com a jugador va rebre el sobrenom de Der Kaiser ("L'emperador") a causa del seu estil elegant, domini i lideratge sobre el terreny, i també perquè el seu primer nom "Franz" recorda els emperadors austríacs. És considerat un dels millors futbolistes de la història de l'esport.[1][2] Beckenbauer va ser un jugador versàtil que va començar com a migcampista, però va fer el seu nom com a defensa lliure.[3] Sovint se li atribueix haver inventat aquest rol al terreny de joc.[4]

Dues vegades nomenat futbolista europeu de l'any (1972 i 1976), Beckenbauer va ser convocat 103 vegades amb la selecció d'Alemanya i va jugar tres copes del món de la FIFA i dos campionats europeus. Va ser un dels tres homes, juntament amb el brasiler Mário Zagallo i el francès Didier Deschamps, en guanyar la Copa del Món com a jugadors i com a entrenadors; va aixecar el trofeu de la Copa del Món com a capità el 1974, i va repetir la gesta com a entrenador el 1990. Va ser el primer capità que va aixecar la Copa del Món i el Campionat d'Europa en l'àmbit internacional i la Copa d'Europa a escala de clubs. Va ser nomenat membre de l'equip mundial del segle XX el 1998, el Dream Team de la Copa Mundial de la FIFA el 2002, el Ballon d'Or Dream Team el 2020, i el 2004 va figurar a la FIFA 100 dels millors jugadors vius del món.[5][6]

En l'àmbit de clubs, amb el FC Bayern de Múnic, Beckenbauer va guanyar la Recopa d'Europa el 1967 i tres copes d'Europa consecutives del 1974 al 1976. Aquesta última gesta el va convertir en el primer jugador que va guanyar tres Copes d'Europa com a capità del seu club. Es va convertir en entrenador de l'equip i més tard president del Bayern de Múnic. Després de dos períodes amb el New York Cosmos va passar a formar part del Saló de la Fama del Futbol Nacional dels Estats Units.

Beckenbauer va liderar la reeixida candidatura d'Alemanya per organitzar la Copa del Món de la FIFA 2006 i va presidir-ne el comitè organitzador. Va treballar com a expert a Sky Germany i durant 34 anys com a columnista del tabloide Bild, en tots dos hi va estar fins al 2016.[7]

L'agost del 2016, es va anunciar que Beckenbauer estava sent investigat per frau i blanqueig de diners en el marc del Mundial del 2006.[8] La investigació es va tancar el 2021, quan va expirar el termini de prescripció.[9]

Primers anys

[modifica]

Franz Anton Beckenbauer [10] va néixer l'11 de setembre de 1945 en una clínica del districte de Maxvorstadt de Munic, el segon fill del treballador de correus Franz Beckenbauer Sr. i la seva dona Antonie (de soltera Hupfauf).[11][12] Era el més petit de dos fills, el seu germà gran Walter havia nascut el 1941, i va créixer al barri obrer de Giesing.[13] Beckenbauer va ser criat com a catòlic i va ser escolà a la parròquia de Munic-Obergiesing.[14] Malgrat l'escepticisme del seu pare sobre el joc, Beckenbauer va començar a jugar a futbol als nou anys amb l'equip juvenil del SC Munich '06 el 1954.

Originalment davanter centre, Beckenbauer idolatrava el guanyador de la Copa del Món de la FIFA de 1954, Fritz Walter, i donava suport a l'equip local 1860 Munic, aleshores l'equip preeminent de la ciutat, malgrat el seu descens de la màxima lliga, l'Oberliga Süd, a la dècada de 1950. "Sempre va ser el meu somni jugar per a ells", confirmaria més tard. Que s'unís a l'equip juvenil del FC Bayern de Múnic el 1959, en lloc del 1860 Munic, el seu favorit, va ser el resultat d'un polèmic torneig juvenil sub-14 a la propera Neubiberg. Beckenbauer i els seus companys d'equip eren conscients que el seu club SC Munic'06 no tenia els fons per continuar gestionant els seus equips juvenils, i havien decidit unir-se al 1860 Munic com a grup un cop conclòs el torneig. La fortuna va decretar que l'SC Munic i el 1860 es trobessin a la final i una sèrie de problemes durant el partit finalment van resultar en un enfrontament físic entre Beckenbauer i el central contrari. El malestar que això va generar va tenir un fort efecte sobre Beckenbauer i els seus companys d'equip, que van decidir unir-se a les categories inferiors del Bayern en lloc de l'equip amb el qual s'havien enfrontat recentment.

El 1963, als 18 anys, Beckenbauer va ser immergit en la controvèrsia quan es va revelar que la seva xicota estava embarassada i que no tenia cap intenció de casar-s'hi; va ser vetat de la selecció juvenil de l'Alemanya Occidental per l'DFB i només va ser readmès després de la intervenció de l'entrenador de l'equip, Dettmar Cramer.

Carrera de club

[modifica]
Beckenbauer (esquerra) després del triomf de la Recopa del Bayern de Múnic el 1967

Beckenbauer va debutar amb el Bayern en un partit de play-off d'ascens a la Bundesliga a l'ala esquerra contra el FC St. Pauli el 6 de juny de 1964. En la seva primera temporada a la Regionalliga Süd ("Lliga Regional Sud", aleshores el segon nivell a Alemanya), 1964–65, l'equip va guanyar la lliga i finalment va ascendir a la Bundesliga.[15]

El Bayern aviat va esdevenir una força a la nova lliga alemanya, guanyant la Copa d'Alemanya la temporada 1966–67 i aconseguint l'èxit europeu a la Recopa d'Europa el 1967. Beckenbauer va esdevenir capità de l'equip durant la temporada 1968–69 i va portar el seu club al seu primer títol de lliga. Va començar a experimentar amb el rol de lliure per aquesta època, refinant el rol en una nova forma i convertint-se potser en el màxim exponent de la posició.[1]

Durant el mandat de Beckenbauer al Bayern de Múnic, el club va guanyar tres campionats de lliga seguits, del 1972 al 1974,[16] i també un triplet en la Copa d'Europa (1974-76)[16] que va valer al club l'honor de conservar el trofeu permanentment.[17]

Va disputar com a titular els dos partits de la final de la Copa d'Europa de 1974, única de la història que s'ha repetit.[18] Els dos partits es van disputar a l'Estadi de Heysel de Brussel·les, i el Bayern va aconseguir el triomf final després d'empatar a zero el primer i guanyar 4-0 el segon. Fou titular també a la polèmica final de la Copa d'Europa de 1975, entre el Bayern i el Leeds United FC, disputada al Parc dels Prínceps de París el 28 de maig de 1975, la qual el Bayern va guanyar per 2-0.[19] Fou el segon títol consecutiu de Campions d'Europa per al Bayern.[20] Fou titular també a la final de la Copa d'Europa de 1976, entre el Bayern i l'AS Saint Etienne, disputada a Hampden Park, a Glasgow, el 12 de maig de 1976, la qual el Bayern va guanyar per 1-0 i assolí la tercera Copa d'Europa consecutiva.[21]

Beckenbauer amb Diego Maradona durant un partit amistós del New York Cosmos a l'Argentina, novembre de 1978

A partir de 1968, Beckenbauer es va anomenar "der Kaiser" ('l'Emperador') pels aficionats i els mitjans de comunicació.[1] La següent anècdota és explicada (fins i tot durant la seva vida pel mateix Beckenbauer) per explicar-ne l'origen: Amb motiu d'un partit amistós del Bayern de Múnic a Viena, Àustria, Beckenbauer va posar per a una sessió de fotos just al costat d'un bust de l'exemperador austríac Francesc Josep I. Els mitjans de comunicació l'anomenaren Fußball-Kaiser ('emperador dle futbol') després, i aviat va ser anomenat simplement der Kaiser. Segons un informe del diari alemany Welt am Sonntag, aquesta explicació és falsa, tot i que és molt popular. Segons l'informe, Beckenbauer va cometre falta contra el seu homòleg, Reinhard Libuda del Schalke 04, a la final de copa del 14 de juny de 1969. Sense tenir en compte els crits dels aficionats, Beckenbauer va portar la pilota a la part contrària del camp, on va equilibrar la pilota davant dels aficionats molestos durant mig minut. Libuda era comunament anomenat König von Westfalen ('rei de Westfàlia'), així que la premsa va buscar un sobrenom encara més exaltat i va inventar der Kaiser.[22]

El 1977, Beckenbauer va acceptar un contracte lucratiu per jugar a la North American Soccer League (NASL) amb els New York Cosmos, jugant al costat de Pelé en la seva temporada de debut. Va jugar amb els Cosmos durant quatre temporades fins al 1980, i l'equip va guanyar la Soccer Bowl en tres ocasions (1977, 1978, 1980).[1]

Beckenbauer es va retirar després d'una etapa de dos anys amb l'Hamburger SV a Alemanya (1980–82) amb la victòria del títol de la Bundesliga aquell any i una última temporada amb el New York Cosmos el 1983.[23]

Carrera internacional

[modifica]

Beckenbauer va ser 103 vegades internacional i va marcar 14 gols amb la selecció alemanya.[1] Va debutar en un partit de classificació per a la Copa del Món contra Suècia a Estocolm el 26 de setembre de 1965, amb una victòria de l'Alemanya Occidental per 2-1.[1][24] Beckenbauer va marcar els seus primers gols amb la selecció alemanya contra els Països Baixos el 23 de març de 1966 a l'Estadi De Kuip, Rotterdam; va marcar dos gols i va guanyar l'Alemanya Occidental per 4-2. Va ser membre de les seleccions de la Copa del Món que van acabar subcampiona el 1966, tercera el 1970 i campiona el 1974, i també va ser nomenat a l'equip d'estrelles del torneig en les tres edicions. També va guanyar el Campionat d'Europa de Futbol de 1972 i va acabar subcampió a l'edició de 1976. Beckenbauer va esdevenir el jugador amb més internacionalitats amb la selecció alemanya el 1973, va superar el rècord d'Uwe Seeler de 72 partits i va ser superat per Lothar Matthäus el 1993.

Copa del Món de 1966

[modifica]

""El missatge que [Beckenbauer] va enviar va ser: 'Ni ho intentis. Venir-me a entrontar és una pèrdua de temps.'

——Bobby Charlton, llegenda anglesa del Mundial de 1966.[25]

Beckenbauer va aparèixer en el seu primer Mundial el 1966, jugant tots els partits. En el seu primer partit del Mundial, contra Suïssa, va marcar dos gols en una victòria per 5-0.[26] L'Alemanya Occidental va guanyar el seu grup i després va derrotar l'Uruguai per 4-0 als quarts de final, amb Beckenbauer marcant el segon gol al minut 70.[26]

A les semifinals, els alemanys es van enfrontar a l'URSS; Helmut Haller va obrir el marcador, mentre que Beckenbauer va marcar el segon gol del partit, el seu quart gol del torneig, contribuint així a una victòria per 2-1 i ajudant l'Alemanya Occidental a avançar a la final de l'estadi de Wembley contra l'amfitriona, Anglaterra.[26]

Els seus respectius entrenadors van ordenar a ell i a Bobby Charlton que es marquessin mútuament, anul·lant així el joc de l'altre.[27] Anglaterra va guanyar la final i el Trofeu Jules Rimet a la pròrroga.[1] Tot i això, Beckenbauer va ser nominat Millor Jugador Jove del torneig,[28] i també va rebre la Bota de Bronze, juntament amb Ferenc Bene, Geoff Hurst i Valeriy Porkujan.[29]

Beckenbauer com a capità de l'Alemanya Occidental contra l'Alemanya Oriental a la Copa del Món de la FIFA de 1974

Copa del Món de 1970

[modifica]

L'Alemanya Occidental va guanyar els seus tres primers partits abans d'enfrontar-se a Anglaterra a la segona ronda en una revenja de la final de 1966. Els anglesos anaven per davant per 2-0 a la segona part, però un gol espectacular de Beckenbauer al minut 69 va ajudar els alemanys a recuperar-se i empatar abans del final del temps reglamentari i guanyar el partit a la pròrroga.[26] L'Alemanya Occidental va avançar a les semifinals per enfrontar-se a Itàlia, en un partit que es coneixeria com el Partit del Segle. Es va dislocar l'espatlla després de rebre una falta, però no es va deixar intimidar i va continuar el partit, ja que el seu equip ja havia utilitzat les dues substitucions permeses.[1] Va romandre al camp amb el braç dislocat en un cabestrell. El resultat d'aquest partit va ser de 4-3 (després de la pròrroga) a favor dels italians. Alemanya va derrotar l'Uruguai per 1-0 per la tercera posició.[1]

Campionat d'Europa de 1972

[modifica]

Beckenbauer va esdevenir capità de la selecció nacional el 1971.[23] El 1972, l'Alemanya Occidental va guanyar el Campionat d'Europa, derrotant la Unió Soviètica per 3-0 a la final.[30]

Copa del Món de 1974

[modifica]

La Copa del Món de 1974 va ser organitzada per Alemanya Occidental i Beckenbauer va liderar el seu equip a la victòria, inclosa una molt disputada victòria per 2-1 contra l'equip holandès, molt afavorit per Johan Cruyff. Beckenbauer i els seus companys defenses van marcar tan bé Cruyff que els holandesos mai van ser capaços de posar al màxim el seu " Futbol Total ".[1]

Beckenbauer va esdevenir el primer capità a aixecar el nou Trofeu de la Copa del Món de la FIFA després que el Brasil hagués conservat el Trofeu Jules Rimet el 1970.[1] Això també va donar a l'Alemanya Occidental la distinció de ser la primera selecció europea a guanyar el Campionat d'Europa i la Copa del Món consecutivament (dos països més ho han fet des de llavors: França el 2000 i Espanya el 2010).[31]

Campionat d'Europa de 1976

[modifica]

A la competició de 1976, l'Alemanya Occidental va tornar a arribar a la final, on va perdre als penals contra Txecoslovàquia. Beckenbauer va ser seleccionat a l'Equip del Torneig.[32]

Beckenbauer es va retirar del futbol internacional el 1977, als 31 anys, després del seu trasllat al New York Cosmos.[33]

Estil de joc

[modifica]

Un jugador complet, Beckenbauer és considerat per molts crítics i aficionats com un dels millors jugadors de tots els temps i com el millor futbolista de la història d'Alemanya. Considerat com el que va revolucionar el paper de lliure en el futbol, Beckenbauer no només va ser brillant ajudant els seus companys defenses i el porter en les seves tasques de protecció de la porteria dels rivals, sinó que també era igualment capaç de tasques ofensives, sovint sent la força motriu d'aquests atacs, amb el seu abast de passada i la seva tècnica elegant que li permetien operar com a creador de joc per al Bayern de Múnic i la selecció nacional de l'Alemanya Occidental. Beckenbauer també va ser un mestre de la tàctica d'un-dos, en què passava la pilota a un company d'equip i després anava per davant d'un rival per recollir la pilota.

Anteriorment en la seva carrera, Beckenbauer va jugar com a migcampista, i va formar parella amb el creador de joc de l'1. Fußball-Club Köln, Wolfgang Overath, en un migcamp de dos homes per a la selecció nacional de l'Alemanya Occidental a les Copes del Món de 1966 i 1970.

Al llarg de la seva carrera, Beckenbauer va destacar pel seu lideratge i joc net, sense haver rebut mai una targeta vermella durant la seva etapa al Bayern.[34]

Carrera com a entrenador

[modifica]
Beckenbauer rebent el Premi Sports Bambi a l'Òpera de Leipzig, Augustusplatz, el 1990

En tornar a Alemanya, Beckenbauer va ser nomenat entrenador de la selecció de l'Alemanya Occidental per substituir Jupp Derwall el 12 de setembre de 1984. Va portar l'equip fins a la final de la Copa del Món de 1986, on van perdre contra l'Argentina, inspirada per Diego Maradona.[1]

El 1990, abans de la reunificació alemanya, Beckenbauer va dirigir l'última selecció nacional de futbol alemanya sense jugadors de l'Alemanya Oriental en una Copa del Món, guanyant la final per 1-0 contra l'Argentina, en una revenja de la final de la Copa del Món anterior. Beckenbauer va ser un dels tres homes (amb Mario Zagallo i Didier Deschamps) que van guanyar la Copa com a jugador i com a entrenador, i és el primer home i un dels dos únics (amb Didier Deschamps) que van guanyar el títol com a capità de l'equip i com a entrenador.[1]

Beckenbauer va passar a la direcció del club i va acceptar una feina a l'Olímpic de Marsella el 1990, però va deixar el club a mitjan la seva primera temporada.[35][36] El Marsella va guanyar el campionat de França de 1990–91 i va acabar subcampió de la Copa d'Europa de 1990–91 sota la direcció del seu successor, Raymond Goethals.[35]

Del 28 de desembre de 1993 al 30 de juny de 1994, i després del 29 d'abril de 1996 al 30 de juny del mateix any, Beckenbauer va dirigir el FC Bayern de Múnic. Durant els seus breus períodes al càrrec, va aconseguir dos honors més: el títol de la 1. Bundesliga el 1994 i la Copa de la UEFA el 1996.[37][38]

El 1994, Beckenbauer va assumir el càrrec de president del club Bayern, i gran part de l'èxit dels anys següents s'ha atribuït a la seva astuta gestió. Després de la decisió del club de canviar d'associació a societat anònima, va ser president del consell assessor des de principis del 2002. Va deixar el càrrec de president del Bayern el 2009, i va ser succeït pel director general, Uli Hoeneß.[39]

El 1998, Beckenbauer va esdevenir vicepresident de l'Associació Alemanya de Futbol.[1] A finals de la dècada de 1990, Beckenbauer va encapçalar l'èxit de la candidatura d'Alemanya per organitzar la Copa del Món de la FIFA 2006.[1] Va presidir el comitè organitzador de la Copa del Món i va ser comentarista del Bild-Zeitung.[40]

Controvèrsies financeres

[modifica]

Consultes i sancions de la FIFA

[modifica]
Beckenbauer (segon per l'esquerra) el 2007

El juny de 2014, el Comitè d'Ètica de la FIFA va prohibir a Beckenbauer durant 90 dies qualsevol activitat relacionada amb el futbol per presumptament negar-se a cooperar amb una investigació sobre corrupció relacionada amb l'assignació de les Copes del Món de 2018 i 2022 a Rússia i Qatar.[41] Va protestar contra la prohibició, ja que havia demanat que les preguntes que se li van fer fossin en alemany i per escrit. La prohibició es va aixecar després que Beckenbauer acceptés participar en la investigació de la FIFA.[42] El febrer de 2016, Beckenbauer va ser multat amb 7.000 francs suïssos i advertit pel Comitè d'Ètica de la FIFA per no haver cooperat amb la investigació el 2014.[43]

El març de 2016, el Comitè d'Ètica va iniciar un procediment formal contra Beckenbauer pel que fa a l'adjudicació de la Copa del Món de la FIFA 2006 a Alemanya.[44]

Durant les investigacions, els funcionaris suïssos també van trobar proves d'un pagament d'almenys 1,7 milions d'euros, presumptament de l'Associació Sud-africana de Futbol, a Beckenbauer, a través de Gibraltar.[45] Es va afirmar que es tractava d'uns honoraris de consultoria per ajudar a assegurar l'organització de la Copa del Món de 2010 per a Sud-àfrica.[46]

També es va saber que Beckenbauer, que havia afirmat treballar gratuïtament per al Comitè Organitzador de la Copa del Món de la Federació Alemanya de Futbol (DFB), havia rebut 5,5 milions dels ingressos d'un acord de patrocini que la Federació Alemanya de Futbol havia fet amb l'empresa d'apostes Oddset el 2004. No s'havia pagat cap impost a Alemanya sobre els diners fins que les autoritats els van trobar per casualitat el 2010.[47] Beckenbauer va declarar que ja havia pagat l'impost degut sobre la seva participació a Àustria, on era resident fiscal.[48]

El 2021, la FIFA va tancar la seva investigació ètica contra Beckenbauer, ja que el termini de prescripció havia expirat.[9]

Presumpte suborn de Rússia

[modifica]

A l'octubre de 2019, Black Mirror Leaks va publicar la correspondència electrònica del membre del Parlament rus, Sergey Kapkov, on Beckenbauer i el seu assessor, Fedor Radmann, eren nomenats receptors de 3 €. milions pels seus vots a favor de Rússia com a seu de la Copa del Món de 2018. Presumptament, tots dos van rebre 1,5 euros addicionals milions en comissions d'èxit després que la copa del 2018 fos assignada a Rússia.[49]

Problemes fiscals

[modifica]

El 1976, Beckenbauer va pagar 1,6 milions de marcs dinamarques en impostos endarrerits. S'havia basat en un assessorament per protegir els ingressos d'impostos utilitzant una estructura financera que posteriorment es va descobrir que no era vàlida. En aquest cas, no va ser multat.[50] A les seves memòries, va afirmar que el ministre de Finances bavarès, Ludwig Huber, que havia assistit a la festa del 30è aniversari de Beckenbauer el 1975, li havia donat assessorament fiscal, inclòs sobre el trasllat a Suïssa. Huber també era president del banc estatal i va aprovar un préstec d'1 milió de marcs dinamarques per permetre'l pagar els impostos endarrerits.[51]

El 1982, Beckenbauer es va traslladar a Àustria, on els tipus impositius eren més baixos.[47] El 1987, Beckenbauer va ser multat per les autoritats suïsses per evadir impostos mentre vivia a Suïssa entre 1977 i 1980.[52]

Mitjans de comunicació

[modifica]

Durant la seva carrera com a jugador, la popularitat de Beckenbauer va ser tal que va ser inclòs com a personatge a l'esquetx dels Monty Python " The Philosophers' Football Match " com a únic jugador genuí i una "inclusió sorpresa" a l'equip alemany. Durant el partit, entre famosos filòsofs grecs i alemanys, en comptes de jugar a futbol, els "jugadors" caminen en cercles contemplant la filosofia, mentre "fan preguntes", una frase popular utilitzada pels comentaristes de futbol anglesos, per a confusió de Beckenbauer.[53]

En un anunci del 2013 per a l'empresa sud-coreana Samsung, Beckenbauer va aparèixer com a entrenador d'un Galaxy XI de jugadors de futbol d'arreu del món i va lliurar el braçalet de capità a Lionel Messi.[54] Beckenbauer apareix a la sèrie de videojocs FIFA d'EA Sports; va ser inclòs al FIFA 15 Ultimate Team Legends.[55]

Vida personal

[modifica]
Beckenbauer el 2019

Beckenbauer es va casar tres vegades i va tenir cinc fills, un dels quals, Stephan, va ser futbolista professional,[56][57] que va morir d'un tumor cerebral el 31 de juliol de 2015, als 46 anys [58] El fill d'Stephan, Luca, també és futbolista professional i juga per l'SV Wacker Burghausen a la Regionalliga Bayern.[59]

Catòlic practicant, Beckenbauer creia que l'ànima d'una persona viatja després de la mort.[60][61]

Després d'aparèixer en un anunci d'una companyia de telefonia mòbil, Beckenbauer va sol·licitar específicament el número 0176 / 666666 per al seu telèfon mòbil.[62] Aviat va ser trucat per diversos homes que pensaven que era un número de telèfon sexual (en alemany, "6" es tradueix com a "sechs", que sona similar a "sex").[63]

Beckenbauer va esdevenir cònsol honorari de Kosovo el 2011 per ajudar a promoure la campanya de Kosovo per a l'adhesió a la UEFA i la FIFA.[64]

El 2016 i el 2017, Beckenbauer va ser operat de cordó cardíac i va rebre una pròtesi de maluc el 2018.[65]

Obra benèfica

[modifica]

Al final de la seva carrera com a jugador de la Bundesliga, Beckenbauer va establir la fundació Franz-Beckenbauer-Stiftung [66] a Hamburg el 15 de maig de 1982 per donar suport a les persones amb discapacitat, els malalts i les persones necessitades. Va donar a la fundació els 800.000 DM del seu partit de comiat l'1 de juny de 1982 (Hamburger SV contra la selecció alemanya, que la selecció va guanyar per 4-2), i més tard va afegir-hi 200.000 DM més.[67] En total, Beckenbauer va recaptar més de 20 milions d'euros per a la fundació. La seva dona, Heidrun, és la presidenta de la fundació.

Mort

[modifica]

Beckenbauer va morir el 7 de gener de 2024, als 78 anys, per causes naturals, tal com va anunciar la seva família en una nota enviada a Deutsche Presse-Agentur.[68][69][70] Es va celebrar un servei commemoratiu a l'Allianz Arena el 19 de gener.[71][72][73]

Llegat

[modifica]

Beckenbauer és àmpliament considerat un dels millors futbolistes de la història del futbol.[1][2] És l'únic defensa de la història del futbol que ha guanyat la Pilota d'Or dues vegades,[74] i sovint se li atribueix la invenció del paper del barretador modern o líbero, un jugador defensiu que intervé proactivament en el joc ofensiu del seu equip.[4] Nomenat dues vegades Futbolista Europeu de l'Any, Beckenbauer va ser escollit per a l'Equip Mundial del Segle XX el 1998 i per a l' Equip de Somni de la Copa del Món de la FIFA el 2002.[6][75]

Una icona a Alemanya, i un dels tres únics homes (Mário Zagallo i Didier Deschamps són els altres) que han guanyat la Copa del Món tant com a jugador com a entrenador, Beckenbauer va ser elogiat per l'excanceller alemany Gerhard Schröder per guanyar la Copa del Món com a jugador el 1974, com a entrenador el 1990 i per tenir un paper destacat en l'èxit d'Alemanya a aconseguir l'estatus d'amfitrió de la Copa del Món de 2006. La seva reputació com a administrador es va veure més tard entelada per repetides acusacions de suborn.[76]

Quan Beckenbauer va elogiar l'entrenador del Liverpool, Jürgen Klopp, el 2019, Klopp va dir que sentia que un rei l'havia nomenat cavaller.[77] Després de la seva mort el 2024, La Gazzetta dello Sport va declarar Beckenbauer com el "millor defensa de la història",[78] i va ser elogiat per molts mitjans com un dels millors jugadors de tots els temps.[79] El 19 de setembre de 2024 es va anunciar que l'adreça d'l'Allianz Arena havia canviat a "Franz Beckenbauer Platz 5" l'1 de maig de 2025.[80]

Estadístiques de la carrera

[modifica]

Club

[modifica]
Partits i gols per equip, temporada i competició
Club Temporada Lliga Copa Europa Altres Total
DivisióPartitsGolsPartitsGolsPartitsGolsPartitsGolsPartitsGols
FC Bayern de Múnic1963–64Regionalliga Süd00——6[a]262
1964–65Regionalliga Süd3116——8[b]23918
1965–66Bundesliga33461——395
1966–67Bundesliga3305090—470
1967–68Bundesliga2844071—395
1968–69Bundesliga33260——392
1969–70Bundesliga3461020—376
1970–71Bundesliga3339181—505
1971–72Bundesliga3466170—477
1972–73Bundesliga34660615[c]0517
1973–74Bundesliga34440101—485
1974–75Bundesliga3313071—432
1975–76Bundesliga34572902[d]0527
1976–77Bundesliga33340614[e]0474
Total4276061571625458475
New York Cosmos1977NASL154——6[f]1215
1978NASL278——6[f]23310
1979NASL121——6[f]0181
1980NASL264——7[f]1335
Total8017——25410521
Hamburger SV1980–81Bundesliga1802000—200
1981–82Bundesliga1003050—180
Total2805050—380
New York Cosmos1983NASL252——2[f]0272
Total NY Cosmos10519——27413223
Total carrera5607966576652875498
  1. ↑ Partits de play-offs de promoció a la Bundesliga
  2. ↑ 6 partits (1 gol) en play-offs de promoció a la Bundesliga, 2 partits (1 gol) a la Copa Alemanya del Sud
  3. ↑ Partits a la Premiere Ligapokal
  4. ↑ Partits a la Supercopa d'Europa
  5. ↑ Partits a la Super Copa d'Europa i a la Copa Intercontinental
  6. 1 2 3 4 5 Partits als play-offs de la NASL

International

[modifica]
Partits i gols amb la selecció per any[81]
Equip nacionalAnyPartitsGols
Alemanya Federal 196530
1966127
196750
196891
196960
1970122
197192
197270
1973101
1974150
197570
197671
197710
Total10314

Estadístiques d'entrenador

[modifica]
A 22 gener 2014
Equip Inici Final Rècord
J G E P Win % Ref.
Selecció d'Alemanya Federal 1984[82] 1990[82] 66 34 20 12 51,52 [82]
Olímpic de Marsella 1 setembre 1990[83] 31 desembre 1990[83] 25 16 4 5 64,00 [84]
FC Bayern de Múnic 28 desembre 1993[85] 30 juny 1994[85] 14 9 2 3 64,29 [85]
Bayern de Múnic 28 abril 1996[85] 30 juny 1996[85] 5 3 0 2 60,00 [85]
Total 110 62 26 22 56,36 —

Palmarès

[modifica]

Jugador

[modifica]

Bayern de Múnic [86]

New York Cosmos [86]

Hamburger SV [86]

Alemanya Occidental [87][88]

Entrenador

[modifica]

Alemanya Occidental [86]

Marsella [89]

Bayern de Múnic [86]

Individual

[modifica]

Jugador

Entrenador

Esportista

  • Placar (2013): "El geni més gran" de la història del futbol [153]

Referències

[modifica]
  1. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 «Der Kaiser, the brains behind Germany». FIFA. Arxivat de l'original el 9 abril 2016. [Consulta: 24 juliol 2009].
  2. 1 2 3 4 Lawton, James «Franz Beckenbauer: The Kaiser». The Independent [UK], 3 juny 2006 [Consulta: 24 juliol 2009].
  3. ↑ Glanville, Brian. The Story of the World Cup (en anglès). Faber & Faber, 2010, p. 192. ISBN 0571271278.
  4. 1 2 «Franz Beckenbauer bio». ifhof.com – International Football Hall of Fame. Arxivat de l'original el 20 de maig 2012. [Consulta: 29 març 2008].
  5. ↑ «Pele's list of the greatest». BBC Sport, 4 març 2004 [Consulta: 16 novembre 2013].
  6. 1 2 Leme d'Arruda, Marcelo. «World All-Time Teams». RSSSF, 24 juliol 2014. Arxivat de l'original el 22 de gener 2020. [Consulta: 27 juliol 2014].
  7. ↑ «Franz sagt Servus» (en alemany). , 20 desembre 2016 [Consulta: 23 setembre 2018].
  8. ↑ «Franz Beckenbauer investigated for corruption over 2006 World Cup - BBC News». Arxivat de l'original el 1 setembre 2016. [Consulta: 1 setembre 2016].
  9. 1 2 «FIFA Ends Beckenbauer Bribery Probe Due to Statute of Limitations Expiring». Sports Illustrated, 25 febrer 2021. [Consulta: 19 juliol 2021].
  10. ↑ «Franz, der Libero: Als Beckenbauer das Spiel neu erfand» [Franz, the Libero: When Beckenbauer reinvented the game] (en alemany). BR24, 8 gener 2024. [Consulta: 4 gener 2025].
  11. ↑ Hesse, Uli. The Three Lives of the Kaiser: A Biography of Franz Beckenbauer. Londres: Simon & Schuster UK, 2024, p. 14, 18–19. ISBN 978-1-4711-8912-8.
  12. ↑ (en alemany) , 11 gener 2006.
  13. ↑ Hesse. The Three Lives of the Kaiser: A Biography of Franz Beckenbauer, p. 14, 19.
  14. ↑ Gänswein, Georg. Benedikt XVI. Prominente über den Papst. (en alemany). Media Maria, 2012, p. 12. ISBN 978-3981444469.
  15. ↑ Wilson, Jonathan «Franz Beckenbauer was a player out of time who made football evolve with him» (en anglès-gb). The Guardian, 9 gener 2024.
  16. 1 2 , 8 gener 2024.
  17. ↑ Train, Rob. «When do Champions League winners keep the trophy permanently?» (en anglès). Diario AS, 28 maig 2022. [Consulta: 10 gener 2024].
  18. ↑ «HOW THE 1974 EUROPEAN CUP FINAL SET BAYERN MUNICH AND ATLÉTICO MADRID ON DIFFERENT PATHS FOR DECADES» (en anglès). These Football Times, 9 novembre 2018. [Consulta: 7 desembre 2025].
  19. ↑ «Unlucky Paris match for Leeds» (en anglès). BBC news [Consulta: 4 maig 2026].
  20. ↑ «Uli Hoeneß i Björn Andersson recorden la final de la Copa d'Europa de 1975». Bayern de Múnic, 28-05-2025 [Consulta: 5 maig 2026].
  21. ↑ «Dades del partit de la final de la Copa d'Europa de 1976 a UEFA.com» (en anglès). UEFA [Consulta: 25 maig 2026].
  22. ↑ (en alemany) , 11 setembre 2005.
  23. 1 2 «Franz Beckenbauer: Germany's World Cup-winning player, coach – DW – 01/08/2024» (en anglès). dw.com. [Consulta: 10 gener 2024].
  24. ↑ «Beckenbauers Nationalmannschaftsdebüt: "Ich war das Baby"» [Beckenbauer's national team debut: "I was the baby"] (en alemany). German Football Association, 26 abril 2022. [Consulta: 9 gener 2024].
  25. ↑ «Franz Beckenbauer – I was there». FIFA.com. Arxivat de l'original el 22 maig 2014. [Consulta: 22 maig 2014].
  26. 1 2 3 4 «Franz BECKENBAUER». FIFA.com. Arxivat de l'original el 22 maig 2014. [Consulta: 22 maig 2014].
  27. ↑ Sir Bobby Charlton: The First Gentleman of Football, <https://www.bbc.co.uk/programmes/p0f81tnm>. Consulta: 23 octubre 2023
  28. 1 2 «FIFA World Cup Best Young Player Award». footballdatabase.com. [Consulta: 8 gener 2024].
  29. 1 2 «World Cup 1966 England – Top Scorer». worldfootball.net, 8 gener 2024. [Consulta: 8 gener 2024].
  30. ↑ (en anglès) , 22 desembre 2023.
  31. ↑ «How many teams have won Euros and World Cup? Women's, men's teams to win tournament double in history | Sporting News» (en anglès). www.sportingnews.com, 18 agost 2023. [Consulta: 10 gener 2024].
  32. ↑ UEFA.com. «EURO 1976 Team of the Tournament» (en anglès). UEFA, 1 gener 2020. [Consulta: 10 gener 2024].
  33. ↑ Molinaro, John. «1978 World Cup: Argentina finally wins». sportsnet.ca, 8 juny 2014. Arxivat de l'original el 14 juny 2014. [Consulta: 18 juny 2014].
  34. ↑ «Analysing Franz Beckenbauer the player». FC Bayern München, 4 febrer 2024. [Consulta: 28 juliol 2024].
  35. 1 2 , 26 maig 2020.
  36. ↑ «MORT DE FRANZ BECKENBAUER : LE PASSAGE RATÉ DU KAISER À L'OM». Cnews, 8 gener 2024. [Consulta: 8 gener 2024].
  37. ↑ «Le Bayern prend l'avantage, pas la finale Battus 2–0 à Munich, les Girondins devront refaire, le 15 mai, le coup de Milan» (en francès). , 02-05-1996.
  38. ↑ «Bordeaux a rêvé, Munich a gagné. Le miracle n'a pas eu lieu. Vainqueur 3–1, le Bayern remporte la Coupe de l'UEFA» (en francès). , 16-05-1996.
  39. ↑ «Franz Beckenbauer». FC Bayern Munich.
  40. ↑ «Franz Beckenbauer (†78): Nach diesem Foto sahen wir den Kaiser nie wieder» (en alemany). bild.de, 9 gener 2024. [Consulta: 10 gener 2024].
  41. ↑ , 13 juny 2014.
  42. ↑ , 27 juny 2014.
  43. ↑ , 17 febrer 2016.
  44. ↑ «FIFA Opens Ethics Case Against German Soccer Officials Including Beckenbauer». , 22 març 2016.
  45. ↑ «Report: Swiss probe uncovers dubious payment to Beckenbauer». dw.com, 20 febrer 2017. [Consulta: 29 desembre 2023].
  46. ↑ «Neue Vorwürfe gegen Beckenbauer» (en alemany). Kicker, 20 febrer 2017. [Consulta: 29 desembre 2023].
  47. 1 2 Golden, Kit. «One of football's all-time greats, Franz Beckenbauer's legacy now lies in tatters following corruption allegations». The Independent, 16 setembre 2016. [Consulta: 29 desembre 2023].
  48. ↑ Nestler, Stefan. «Opinion: Everyone's a loser». dw.com, 15 setembre 2016. [Consulta: 29 desembre 2023].
  49. ↑ , 29 octubre 2019.
  50. ↑ Knaack, Benjamin. «Licht weg. Nur noch Gestalt.» (en alemany). Der Spiegel, 11 novembre 2015. [Consulta: 29 desembre 2023].
  51. ↑ (en alemany) , 5 gener 2020.
  52. ↑ «SPORTS PEOPLE; Beckenbauer Fined». The New York Times, 24-10-1987. [Consulta: 29 desembre 2023].
  53. ↑ Larsen, Darl. Monty Python's Flying Circus: An Utterly Complete, Thoroughly Unillustrated, Absolutely Unauthorized Guide to Possibly All the References. Rowman & Littlefield, 2008, p. 158. ISBN 9780810861312.
  54. ↑ Newman, Andrew Adam. «Samsung's Video Campaign Pits Earth's Soccer Stars vs. Aliens». The New York Times, 18 desembre 2013. Arxivat de l'original el 24 juliol 2020. [Consulta: 24 juliol 2020].
  55. ↑ «FIFA 15 Player Ratings – FIFA Ultimate Team Legends». EA Sports. Arxivat de l'original el 2 abril 2015. [Consulta: 16 abril 2015].
  56. ↑ «Franz Beckenbauer marries for third time». www.stararticle.com. Arxivat de l'original el 29 setembre 2008. [Consulta: 29 maig 2008].
  57. ↑ «Beckenbauer feiert Hochzeit nach». Der Spiegel, 22 juliol 2006. Arxivat de l'original el 3 setembre 2009. [Consulta: 29 maig 2008].
  58. ↑ Lars Wallrodt (en alemany) , 1 agost 2015.
  59. ↑ «Luca Beckenbauer wechselt an die Salzach» (en german). SV Wacker Burghausen, 26 agost 2022. [Consulta: 26 agost 2022].
  60. ↑ Galgano, Mario. «Germany mourns Catholic football great Franz Beckenbauer». Vatican News, 9 gener 2024.
  61. ↑ «Uli Hoeneß, Karl-Heinz Rummenigge and Paul Breitner talk about Franz Beckenbauer». FC Bayern München, 31 gener 2024. [Consulta: 28 juliol 2024].
  62. ↑ «The Emperor's New Phone Number – DW – 08/05/2004» (en anglès). dw.com. [Consulta: 10 gener 2024].
  63. ↑ «Telefonverrückte Fußballer: Kaiserliche Liebes-Hotline» (en alemany). Der Spiegel, 19 desembre 2006. Arxivat de l'original el 14 octubre 2007. [Consulta: 29 març 2008].
  64. ↑ «Beckenbauer jetzt "Kosovo-Ehrenbotschafter"» (en alemany). Financial Times Deutschland, 4 març 2011. Arxivat de l'original el 30 abril 2011. [Consulta: 4 març 2011].
  65. ↑ , 3 març 2018.
  66. ↑ «Der Stifter». Franz-Beckenbauer-Stiftung. [Consulta: 28 gener 2024].
  67. ↑ «Franz Beckenbauer: Als der 'Kaiser' Abschied vom HSV nahm» (en alemany). abendblatt.de, 28 maig 2022. [Consulta: 28 gener 2024].
  68. ↑ «Franz Beckenbauer ist tot» (en alemany). Süddeutsche Zeitung, 8 gener 2024. [Consulta: 8 gener 2024].
  69. ↑ «Beckenbauer ist tot!» (en alemany). Bild, 8 gener 2024.
  70. ↑ «Franz Beckenbauer, World Cup-winning captain and manager, dies aged 78» (en anglès). , 8 gener 2024.
  71. ↑ «Thousands gather for Franz Beckenbauer memorial service in Munich» (en anglès). euronews, 19 gener 2024. [Consulta: 19 gener 2024].
  72. ↑ «Steinmeier: 'Beckenbauer was a godsend for Germany' – DW – 01/19/2024» (en anglès). dw.com. [Consulta: 19 gener 2024].
  73. ↑ «Gedenkfeier für Franz Beckenbauer» (en alemany). Der Bundespräsident. [Consulta: 22 gener 2024].
  74. ↑ Pandit, Deepungsu. «3 defenders who have won the Ballon d'Or». sportskeeda, 6 gener 2020. [Consulta: 21 agost 2020].
  75. ↑ «FIFA Dream Team: Maradona voted top player». expressindia.com, 19 juny 2002. Arxivat de l'original el 6 octubre 2012. [Consulta: 22 maig 2014].
  76. ↑ «FIFA aborts Beckenbauer bribery prosecution». Swiss Info, 26 febrer 2021. [Consulta: 29 desembre 2023].
  77. ↑ «Jürgen Klopp loves it too much at Liverpool to be swayed by Beckenbauer». theguardian.com, 16 març 2019. [Consulta: 9 gener 2024].
  78. ↑ Doyle, Mark. «Franz Beckenbauer: 'Der Kaiser' was the Germany legend who made defending cool». Goal, 9 gener 2024. [Consulta: 22 gener 2024].
  79. ↑ , 9 gener 2024.
  80. ↑ «Allianz Arena's new address to be Franz-Beckenbauer-Platz 5». FC Bayern Munich, 19 setembre 2024. [Consulta: 20 setembre 2024].
  81. ↑ Franz Anton Beckenbauer a National-Football-Teams.com (anglès)
  82. 1 2 3 «Nationaltrainer» (en alemany). DFB. Arxivat de l'original el 3 gener 2012. [Consulta: 22 gener 2014].
  83. 1 2 «Olympique Marseille» Trainerhistorie». World Football. Arxivat de l'original el 3 febrer 2014. [Consulta: 22 gener 2014].
  84. ↑ «Olympique Marseille» Dates & results 1990/1991». World Football. Arxivat de l'original el 3 febrer 2014. [Consulta: 22 gener 2014].
  85. 1 2 3 4 5 6 «Bayern München» (en alemany). kicker. Arxivat de l'original el 7 gener 2015. [Consulta: 22 gener 2014].
  86. 1 2 3 4 5 «Franz Beckenbauer» (en alemany). fussballdaten.de. Arxivat de l'original el 16 abril 2015. [Consulta: 22 gener 2015].
  87. ↑ «F. Beckenbauer». Soccerway. Arxivat de l'original el 6 novembre 2018. [Consulta: 22 gener 2015].
  88. ↑ «Franz Beckenbauer's honours and achievements». FC Bayern München, 11 setembre 2015. [Consulta: 12 juliol 2023].
  89. ↑ «Franz Beckenbauer's honours and achievements». FC Bayern Munich. Arxivat de l'original el 15 desembre 2018. [Consulta: 11 desembre 2018].
  90. ↑ «Palmarès Ballon d'Or – 1972 – Franz Beckenbaueur» (en francès). France Football, 8 desembre 2013. [Consulta: 8 gener 2024].
  91. ↑ «Palmarès Ballon d'Or – 1976 – Franz Beckenbauer» (en fr-r). France Football, 8 desembre 2013. [Consulta: 8 gener 2024].
  92. ↑ «Palmarès Ballon d'Or – 1974 – Johan Cruyff» (en francès). France Football, 8 desembre 2013. [Consulta: 8 gener 2024].
  93. ↑ «Palmarès Ballon d'Or – 1975 – Oleg Blokhine» (en francès). France Football, 8 desembre 2013. [Consulta: 8 gener 2024].
  94. ↑ «1966 – BOBBY CHARLTON – UNE VICTOIRE D'UNE TRES COURTE TETE» (en francès). France Football, 4 gener 2012. Arxivat de l'original el 4 gener 2012. [Consulta: 8 gener 2024].
  95. ↑ «Bundesliga Historie 1965/66» (en alemany). kicker. Arxivat de l'original el 14 desembre 2018. [Consulta: 11 desembre 2018].
  96. ↑ «Bundesliga Historie 1966/67» (en alemany). kicker. Arxivat de l'original el 14 desembre 2018. [Consulta: 11 desembre 2018].
  97. ↑ «Bundesliga Historie 1967/68» (en alemany). kicker. Arxivat de l'original el 14 desembre 2018. [Consulta: 11 desembre 2018].
  98. ↑ «Bundesliga Historie 1968/69» (en alemany). kicker. Arxivat de l'original el 14 desembre 2018. [Consulta: 11 desembre 2018].
  99. ↑ «Bundesliga Historie 1969/70» (en alemany). kicker. Arxivat de l'original el 14 desembre 2018. [Consulta: 11 desembre 2018].
  100. ↑ «Bundesliga Historie 1970/71» (en alemany). kicker. Arxivat de l'original el 14 desembre 2018. [Consulta: 11 desembre 2018].
  101. ↑ «Bundesliga Historie 1971/72» (en alemany). kicker. Arxivat de l'original el 14 desembre 2018. [Consulta: 11 desembre 2018].
  102. ↑ «Bundesliga Historie 1972/73» (en alemany). kicker. Arxivat de l'original el 14 desembre 2018. [Consulta: 11 desembre 2018].
  103. ↑ «Bundesliga Historie 1973/74» (en alemany). kicker. Arxivat de l'original el 14 desembre 2018. [Consulta: 11 desembre 2018].
  104. ↑ «Bundesliga Historie 1974/75» (en alemany). kicker. Arxivat de l'original el 14 desembre 2018. [Consulta: 11 desembre 2018].
  105. ↑ «Bundesliga Historie 1975/76» (en alemany). kicker. Arxivat de l'original el 14 desembre 2018. [Consulta: 11 desembre 2018].
  106. ↑ «Bundesliga Historie 1976/77» (en alemany). kicker. Arxivat de l'original el 14 desembre 2018. [Consulta: 11 desembre 2018].
  107. ↑ «FUWO 1967». FCC-Wiki. [Consulta: 23 abril 2024].
  108. ↑ «FUWO 1968». FCC-Wiki. [Consulta: 23 abril 2024].
  109. ↑ «FUWO 1969». FCC-Wiki. [Consulta: 23 abril 2024].
  110. ↑ «FUWO 1970». FCC-Wiki. [Consulta: 23 abril 2024].
  111. ↑ «FUWO 1971». FCC-Wiki. [Consulta: 23 abril 2024].
  112. ↑ «FUWO 1973». FCC-Wiki. [Consulta: 23 abril 2024].
  113. ↑ Leme d'Arruda, Marcelo. «FIFA XI´s Matches – Full Info». RSSSF, 20 octubre 2015. Arxivat de l'original el 17 novembre 2015. [Consulta: 26 octubre 2015].
  114. ↑ «Sport 1971». Mundo Deportivo. [Consulta: 4 juny 2024].
  115. ↑ «Sport 1972». Mundo Deportivo. [Consulta: 4 juny 2024].
  116. ↑ «Sport 1973». Mundo Deportivo. [Consulta: 4 juny 2024].
  117. ↑ «Sport 1974». Mundo Deportivo. [Consulta: 4 juny 2024].
  118. ↑ «Sport 1975». BigSoccer. [Consulta: 4 juny 2024].
  119. ↑ «Sport 1976». BigSoccer. [Consulta: 4 juny 2024].
  120. ↑ «The Year in American Soccer – 1977». Arxivat de l'original el 13 juliol 2013. [Consulta: 10 gener 2024].
  121. ↑ «North American Soccer League 1977 Season Summary». SoccerStats.us. [Consulta: 10 gener 2024].[Enllaç no actiu]
  122. 1 2 «FIFA Order of Merit and Centennial Award». Arxivat de l'original el 24 març 2019. [Consulta: 21 gener 2015].
  123. ↑ .
  124. ↑ , 21 març 2016.
  125. ↑ Brown, Gerry. ESPN Information Please Sports Almanac (en anglès). ESPN Books and Hyperion (joint), 2003. ISBN 0-7868-8715-X.
  126. ↑ «FIFA DREAM TEAM: Maradona voted top player». Express India, 10 juny 2002. Arxivat de l'original el 6 octubre 2012. [Consulta: 10 gener 2024].
  127. ↑ Leme d'Arruda, Marcelo. «World All-Time Teams». RSSSF, 24 juliol 2014. [Consulta: 10 gener 2024].
  128. ↑ , 4 març 2004.
  129. ↑ , 4 març 2004.
  130. ↑ «Federer wins third Laureus prize». BBC Sport, 2 abril 2007. Arxivat de l'original el 17 agost 2007. [Consulta: 8 gener 2024].
  131. ↑ «WORLD CUP STATISTICS : APPEARANCES AS PLAYER AND COACH». IFFHS.com. Arxivat de l'original el 6 agost 2020. [Consulta: 11 desembre 2018].
  132. ↑ «Legends». Golden Foot. Arxivat de l'original el 25 setembre 2015. [Consulta: 23 setembre 2015].
  133. ↑ Prat, Irati. «Muere Franz Beckenbauer, leyenda del Bayern y del fútbol mundial» (en castellà). Marca, 8 gener 2024. [Consulta: 8 gener 2024].
  134. ↑ «Beckenbauer receives FIFA Presidential Award 2012». FIFA. Arxivat de l'original el 6 setembre 2013. [Consulta: 8 gener 2024].
  135. ↑ «UEFA President's Award». UEFA, 2 gener 2014. Arxivat de l'original el 6 novembre 2018. [Consulta: 1 juny 2017].
  136. ↑ «Your All-time EURO 11 revealed». UEFA, 7 juny 2016. Arxivat de l'original el 26 juny 2020. [Consulta: 8 juny 2016].
  137. ↑ , 22 abril 2004.
  138. ↑ «The Best x Players of the Century/All-Time». RSSSF. Arxivat de l'original el 31 desembre 2015. [Consulta: 17 desembre 2021].
  139. 1 2 3 4 «Eric Batty's World XI – The Sixties». Beyond The Last Man, 29 abril 2013. Arxivat de l'original el 22 juny 2018. [Consulta: 8 gener 2024].
  140. 1 2 3 4 5 6 7 «Eric Batty's World XI – The Seventies». Beyond The Last Man, 7 novembre 2013. Arxivat de l'original el 5 juliol 2022. [Consulta: 8 gener 2024].
  141. ↑ «IFFHS ALL TIME WORLD MEN'S DREAM TEAM». IFFHS, 22 maig 2021. Arxivat de l'original el 2021-05-22. [Consulta: 10 gener 2024].
  142. ↑ «IFFHS ALL TIME EUROPE MEN'S DREAM TEAM». IFFHS, 29 maig 2021. Arxivat de l'original el 2021-05-30. [Consulta: 10 gener 2024].
  143. ↑ «IFFHS MEN WORLD TEAM OF THE XXth CENTURY (1901-2000)». www.iffhs.com. Arxivat de l'original el 28 maig 2021. [Consulta: 8 novembre 2021].
  144. 1 2 Stokkermans, Karel. «IFFHS' Century Elections». RSSSF, 30 gener 2000. Arxivat de l'original el 23 setembre 2018. [Consulta: 21 agost 2020].
  145. ↑ «IFFHS announce the 48 football legend players». IFFHS, 25 gener 2016. Arxivat de l'original el 24 setembre 2019. [Consulta: 14 setembre 2016].
  146. ↑ , 1 juny 2005.
  147. ↑ «'Hall of Fame' Sparks Controversy: Germany Launches Valhalla of Sporting Legends» (en anglès). Der Spiegel, 6 maig 2008. [Consulta: 10 gener 2024].
  148. ↑ Crépin, Timothé. «Ballon d'Or Dream Team : Découvrez les révélations de ce onze de légende !» (en francès). France Football, 14 desembre 2020. [Consulta: 14 desembre 2020].
  149. ↑ Adam Bate. «Johan Cruyff picks all-time world XI: Pep Guardiola makes the team». Skysports, 6 octubre 2016. [Consulta: 27 novembre 2025].
  150. ↑ «World Soccer Awards: Previous Winners». World Soccer, 15 desembre 2011. Arxivat de l'original el 9 juny 2012. [Consulta: 10 gener 2024].
  151. ↑ Jamie Rainbow. «The Greatest Manager of all time». World Soccer, 4 juliol 2013. Arxivat de l'original el 4 abril 2019. [Consulta: 19 gener 2020].
  152. ↑ Jamie Rainbow. «The Greatest XI: how the panel voted». World Soccer, 2 juliol 2013. Arxivat de l'original el 1 gener 2015. [Consulta: 19 gener 2020].
  153. ↑ Rozenberg, Marcelo. «Franz Beckenbauer» (en portuguès). Terceiro Tempo, 1 març 2013. [Consulta: 22 febrer 2024].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Franz Anton Beckenbauer


Fites
Precedit per:
Gerd Müller		 Capità del Bayern de Múnic
1979–1980		 Succeït per:
Paul Breitner
Precedit per:
Carlos Salvador Bilardo
1986 		Entrenador Campió del Mundial de Futbol
1990 		Succeït per:
Carlos Alberto Parreira
1994
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Franz_Anton_Beckenbauer&oldid=38910242»