Vés al contingut

Udo Lattek

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaUdo Lattek
Imatge
Udo Lattek a principis dels 1970s
Biografia
NaixementUdo Lattek
16 de gener de 1935
Bosemb, Prússia Oriental
Mort1 de febrer de 2015(2015-02-01) (als 80 anys)
Colònia, Alemanya
Causa de mortmalaltia de Parkinson Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista, entrenador de futbol, comentarista esportiu Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaAlemanya Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Disciplina esportivafutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipDavanter
Clubs professionals
SSV Marienheide
Bayer Leverkusen
VfR Wipperfürth
1962–1965 VfL Osnabrück 70 (34)
Equips entrenats
0000–1965 VfR Wipperfürth
1965–1970 Alemanya Alemanya (assistent)
1970–1975 FC Bayern de Múnic
1975–1979 Borussia Mönchengladbach
1979–1981 Borussia Dortmund
1981–1983 FC Barcelona
1983–1987 FC Bayern de Múnic
1991 1. FC Köln
1992–1993 FC Schalke 04
2000 Borussia Dortmund
BDFutbol: 7443 Find a Grave: 142198083Modifica el valor a Wikidata
Llista
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
– Bayer Leverkusen
– Borussia Mönchengladbach
– Borussia Dortmund
– FC Bayern de Múnic
– FC Barcelona
1962–1965 VfL Osnabrück 70(34)
  Entrenador Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
– FC Barcelona Modifica el valor a Wikidata

Udo Lattek (Bosemb, Prússia Oriental, avui Polònia, 16 de gener de 1935 - Colònia, 1 de febrer de 2015[1]) fou un entrenador de futbol, que va entrenar entre d'altres el FC Barcelona. És considerat com un dels entrenadors de més èxit del futbol alemany i tenia un dels currículums més destacats del futbol europeu.

Lattek és un dels entrenadors més reeixits de la història del futbol, havent guanyat 15 títols importants, el més famós dels quals és amb el FC Bayern de Múnic. També va guanyar trofeus importants amb el Borussia Mönchengladbach i el FC Barcelona. A més d'aquests clubs, la seva carrera com a entrenador el va veure entrenar el Borussia Dortmund, el Schalke 04 i l'1. Fußball-Club Köln abans de la seva retirada. Juntament amb l'italià Giovanni Trapattoni i el portuguès José Mourinho, és l'únic entrenador que ha guanyat els tres grans títols europeus de clubs, i —juntament amb Mourinho— l'únic que ho ha fet amb tres clubs diferents.

Primers anys

[modifica]

Lattek va néixer a Bosemb, Prússia Oriental, Alemanya (actualment Boże, Polònia).[2] Mentre Lattek es preparava per a una carrera com a professor, va jugar a futbol amb l'SSV Marienheide, el Bayer Leverkusen i el VfR Wipperfürth. El 1962, va fitxar pel VfL Osnabrück. Va passar la seva primera temporada al club a la primera divisió (la divisió nord de l'"Oberliga") i la resta del seu temps a la segona divisió, ja que el club no es va classificar per a la nova Bundesliga en els seus inicis el 1963. Jugava principalment com a davanter centre i es va fer conegut per la seva habilitat de rematar de cap. Va marcar 34 gols en 70 partits de lliga entre el 1962 i el 1965.

A principis de 1965, Lattek va ser rescindit prematurament del seu contracte com a jugador per incorporar-se a l'Associació Alemanya de Futbol com a entrenador d'un equip juvenil juntament amb Dettmar Cramer, un dels ajudants de l'entrenador en cap Helmut Schön. En aquest càrrec també va formar part del cos tècnic que va portar Alemanya a la final de la Copa del Món de 1966.[3]

Carrera professional

[modifica]

Bayern de Múnic

[modifica]

El març de 1970, Lattek va assumir les regnes del FC Bayern de Múnic com a successor del croat Branko Zebec. Va ser recomanat al club per Franz Beckenbauer, però el seu nomenament va ser controvertit, ja que mai abans havia entrenat un equip de club. A un equip que ja comptava amb Beckenbauer, Gerd Müller i Sepp Maier, Lattek va afegir els joves talents de Paul Breitner i Uli Hoeneß, marcant el començament d'un període de gairebé domini per al club bavarès. Lattek va liderar el Bayern a tres títols de lliga consecutius, un primer en la història del futbol alemany, així com la Copa d'Alemanya. El 1974 es van convertir en el primer equip alemany a guanyar la Copa d'Europa de Campions, derrotant l'Atlètic de Madrid a la final, en la única de la història que s'ha repetit.[4] Els dos partits es van disputar a l'Estadi de Heysel de Brussel·les, i el Bayern va aconseguir el triomf final després d'empatar a zero el primer i guanyar 4-0 el segon. Va ser el primer dels tres èxits consecutius de la Copa d'Europa del club (tot i que Lattek només hi va ser per al primer).

Lattek (dreta) entrenant Gerd Müller el 1973

Sis jugadors del Bayern també van formar part de l'equip de l'Alemanya Occidental que va guanyar la Copa del Món de 1974 i anteriorment el Campionat d'Europa de 1972. Un mal començament de la temporada nacional 1974–75 va posar fi a la carrera de Lattek, i el Bayern el va substituir per Dettmar Cramer, que també havia estat recomanat al club per Beckenbauer. Segons Lattek, després de dir al president del club, Wilhelm Neudecker, que, atesa la mala forma del club a nivell nacional, calia fer canvis, Neudecker va respondre: "Correcte. Estàs acomiadat".

Borussia Mönchengladbach

[modifica]

A l'inici de la temporada 1975–76, Lattek va succeir Hennes Weisweiler al Borussia Mönchengladbach, on va romandre fins al 1979. Durant aquesta etapa va guanyar dos títols alemanys més, a més d'aconseguir més èxits europeus amb la victòria a la final de la Copa de la UEFA de 1979, en què va derrotar l'Estrella Roja de Belgrad. El Mönchengladbach va estar a punt d'un tercer campionat consecutiu per a ell, que hauria estat un quart campionat de lliga consecutiu rècord per al club, quan van quedar segons darrere el 1. Fußball-Club Köln, dirigit pel predecessor de Lattek, Hennes Weisweiler, pel marge més estret, el de la diferència de gols.

El 1977, el club va arribar a la final de la Copa d'Europa de 1977, a l'Estadi Olímpic de Roma, la primera a la qual va arribar el Borussia Mönchengladbach, tot i que la va perdre contra el Liverpool FC per 3 a 1.[5] El Liverpool va declinar participar en els partits següents de la Copa Intercontinental, per la qual cosa el Borussia va ocupar el seu lloc contra el campió sud-americà, el Boca Juniors, a la final. Després d'empatar 2-2 a l'Argentina, el Mönchengladbach va perdre el partit a casa a Karlsruhe per 3-0.

Borussia Dortmund

[modifica]

Al final d'aquella temporada, Lattek va deixar el Mönchengladbach i va passar dos anys sense protagonisme amb el Borussia Dortmund. Durant la seva etapa al Mönchengladbach, havia entrenat el llegendari davanter Jupp Heynckes (226 gols en 375 partits de lliga / 51 gols en 64 partits de competició europea), juntament amb el gran davanter danès Allan Simonsen i jugadors de la selecció nacional com Berti Vogts, Rainer Bonhof, Uli Stielike i Herbert Wimmer. A Dortmund li faltava aquest riquesa de talent, i en aquell moment el seu nou club no tenia els recursos ni la paciència per desenvolupar-lo. El seu fill de 15 anys també va morir de leucèmia en aquell moment, cosa que el va portar a buscar un altre repte laboral com a distracció del dol a la seva vida personal.[2]

FC Barcelona

[modifica]

El 1981, Lattek va ser nomenat successor d'Helenio Herrera al club català FC Barcelona. Va liderar el club a la Recopa d'Europa el 1982, derrotant l'Standard de Lieja per 2-1 a la final. És l'únic entrenador que ha portat tres clubs a tres grans trofeus europeus diferents.[6] Al camp, el Barça estava liderat per Migueli, Alexanco, Rexach, Asensi, Quini, l'alemany Bernd Schuster i el danès Allan Simonsen, el fitxatge estrella de Lattek procedent del seu antic club, el Mönchengladbach. En la segona temporada, Diego Maradona, que aleshores tenia 22 anys, va ser fitxat per una quantitat rècord de traspàs. Tanmateix, el Barça no va guanyar cap títol nacional aquell any, i Lattek va ser substituït al final de la temporada 1982-83 per l'entrenador argentí guanyador de la Copa del Món, César Luis Menotti, de qui s'esperava que tragués el millor de Maradona.

Retorn al Bayern de Múnic

[modifica]

Lattek va obtenir el seu següent càrrec com a entrenador del seu antic jugador Uli Hoeneß, que en aquell moment ja era el gerent comercial del seu antic equip, el Bayern de Múnic. Lattek va succeir al tècnic hongarès Pal Csernai. En els anys següents va guanyar un altre hat-trick de campionat de lliga amb el club i dues copes nacionals més, el "doblet" del 1986 va ser el quart de la història del futbol alemany. No obstant això, el Bayern va perdre la final de la Copa d'Europa de Campions de 1987 per 2-1 contra el FC Porto. Els grans jugadors durant la seva segona etapa amb el Bayern van ser Karl-Heinz Rummenigge, Lothar Matthäus, Klaus Augenthaler, Dieter Hoeneß, el migcampista danès Søren Lerby i el porter nacional belga Jean-Marie Pfaff. Com ja havia passat amb el Borussia Mönchengladbach, el seu exjugador Jupp Heynckes també el va seguir com a entrenador aquí.

Colònia i Schalke

[modifica]

Després dels dies vibrants al Bayern, Lattek es va retirar durant uns anys. El 1991, va fitxar per l'1. FC Köln com a director esportiu [7] i va ser entrenador en cap durant un partit com a entrenador, on va aconseguir un empat a casa contra el Bayern. La resta de la temporada la va passar al club com a director tècnic. El 1992 va tornar a la banqueta i va liderar el Schalke 04 durant la primera meitat de la temporada. El seu últim partit a Munic va ser un empat a 1 contra el Bayern.

Retorn al Borussia Dortmund

[modifica]

Lattek es va retirar oficialment i va assumir un paper com a comentarista de televisió i columnista de diaris al diari nacional Die Welt i a la revista esportiva quinzenal Kicker. El seu antic equip, el Borussia Dortmund, el va temptar per sortir de la jubilació. El club havia guanyat el títol de la Lliga de Campions de 1997, però estava en pànic cap al final de la temporada 1999-2000, només un punt per sobre de la zona de descens amb cinc partits per jugar. Pel que s'especula que és una suma extremadament lucrativa, de fins a 250.000 euros, Lattek, que aleshores tenia 65 anys, va assumir el paper de salvador. La seva màgia va fer efecte: dues victòries, dos empats i només una derrota –contra el Bayern de Múnic– van ser suficients per mantenir el club a la lliga. El seu últim partit va ser un triomf per 3-0 a fora de casa contra el Hertha BSC davant d'una multitud de 75.000 persones. A Dortmund va deixar una base de treball per al seu successor Matthias Sammer, que dos anys més tard, amb 34 anys, va esdevenir l'entrenador més jove a dirigir un equip alemany fins al campionat de lliga.

Vida posterior

[modifica]

Lattek es va retirar després d'haver guanyat 14 trofeus importants.[7] Encara té el rècord d'haver dirigit equips que han guanyat més títols de la Bundesliga, sis amb el Bayern de Múnic i dos amb el Borussia Mönchengladbach.

Va viure en una residència d'avis a Colònia,[6] on era conegut per la seva contínua afició a la cervesa ("tots els grans entrenadors han gaudit d'una copa"). El 2012, Lattek va patir un ictus.[8] Més tard, Lattek va patir la malaltia de Parkinson i demència,[3][9] [10] i va morir el 31 de gener de 2015.[11][12] En conèixer la notícia de la seva mort, Franz Beckenbauer va tuitejar: "Tristes notícies: el gran Udo Lattek ha mort. Descansa en pau, amic meu." [13]

Palmarès

[modifica]

Entrenador

[modifica]
  • 3 Copes de la RFA: 1971, 1984 i 1986, amb el Bayern de Múnic.

Individual

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ La Bundesliga plora Udo Lattek, sportschau.de, 4 de febrer de 2015
  2. 1 2 «Trainerlegende Udo Lattek ist tot» (en alemany). Die Welt, 4 febrer 2015.
  3. 1 2 «Udo Lattek: Former Bayern Munich and Barcelona coach dies at 80». BBC Sport, 4 febrer 2015.
  4. ↑ «HOW THE 1974 EUROPEAN CUP FINAL SET BAYERN MUNICH AND ATLÉTICO MADRID ON DIFFERENT PATHS FOR DECADES» (en anglès). These Football Times, 9 novembre 2018. [Consulta: 7 desembre 2025].
  5. ↑ «Liverpool 3–1 Borussia Mönchengladbach». UEFA. [Consulta: 7 maig 2021].
  6. 1 2 «Legendary Bayern Munich coach Udo Lattek dies». Deutsche Welle, 4 febrer 2015.
  7. 1 2 «Deutscher Erfolgstrainer: Udo Lattek ist tot» (en alemany). Der Spiegel, 4 febrer 2015.
  8. ↑ «Udo Lattek ist tot» (en alemany). kicker, 4 febrer 2015.
  9. ↑ «L'extècnic del Barça Udo Lattek, malalt de Parkinson». LaTdP.cat, 14-10-2013. [Consulta: 14 octubre 2013].[Enllaç no actiu]
  10. ↑ «L'extècnic del Barça i el Bayern Udo Lattek pateix Parkinson». Ara.cat, 14-10-2013. [Consulta: 14 octubre 2013].
  11. ↑ «Deutschlands Fußball-Größen erweisen Udo Lattek die letzte Ehre». [Consulta: 10 febrer 2015].
  12. ↑ «Udo Lattek: Football coach who won the European Cup, Uefa Cup and Cup-Winners' Cup with three different clubs». The Independent, 1 maig 2015.
  13. ↑ «Franz Beckenbauer tweeted about Lattek's death». kicker, 4 febrer 2015. [Consulta: 4 febrer 2015].
  14. ↑ Maldonado, Julio «Los 50 mejores partidos de la historia: Barcelona 2-1 Standard de Lieja Recopa 1982». Marca, 23-04-2020 [Consulta: 21 maig 2025].
  15. ↑ Poquí, Joan «La segunda Recopa del Barça». El Mundo Deportivo, 12-05-2020 [Consulta: 21 maig 2025].
  16. ↑ «Top 50 des coaches de l'histoire». France Football, 19 març 2019. [Consulta: 19 març 2019].
  17. ↑ «Los 50 mejores entrenadores de la historia». FOX Sports, 19 març 2019. Arxivat de l'original el 29 desembre 2019. [Consulta: 29 desembre 2019].
  18. ↑ «Los 50 mejores entrenadores de la historia del fútbol». ABC, 19 març 2019. [Consulta: 29 desembre 2019].
  19. ↑ Jamie Rainbow. «The Greatest Manager of all time». World Soccer, 4 juliol 2013.
  20. ↑ Jamie Rainbow. «The Greatest XI: how the panel voted». World Soccer, 2 juliol 2013. Arxivat de l'original el 1 gener 2015. [Consulta: 30 desembre 2019].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Udo Lattek
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Udo_Lattek&oldid=38711087»