Và al contegnud

Pagina principala

De Wikipedia
Benrivad in su la Wikipedia in lengua lombarda
L'enciclopedia libera qe tuts i pœl dar una man a scriver
con 80 133 vox

Acess segur
Version standard

Clica chì per vardà l'indes di pagine Varda l'index   Varda la Guida essenziala   Pajina principala in Nœva Ortografia Lombarda   Dervir un cunt    Wikisource in Lombard    Wikizionari in Lombard

Vox ind la vedrina

Ritrait del Jann Galeaz

Ol Jann Galeaz Viscont (Pavia, 16 de otover 1351 - Meregnan, 3 de setember 1402) l'è stait un member de la dinastia Viscont, Sior de Milan e, despò del 1395, prim Duca de Milan.

Fiœl del Galeaz II e de la Bianca de Savoia, ind el 1360 l'ha sposad l'Isabella de Valois, s'cieta del re de França Joann II. La dota de la sposa l'è staita la Contea de Sommières, pò cambiada con qella de Vertus, de la qual ol Jann Galez al ciaperà ol sovernom de Cont de Virtuu. Ol matrimone l'è miga stait fortunad: tuts i s'cietin mas'c (Jann Galeaz, Azon, Carl) i è morts, e a la fin anca l'istessa mader, ind el partorir l'ultem, l'è spirada; domà l'unega fiœla, la Valentina, l'è restaita col pader.

Intratant ol Jann Galeaz l'ha fait esperienza ind l'art de la guerra e de la diplomazia, grazia ai conflits intra la so fameia e i Savoia. Ind el 1373, aprœv a Monticiar, l'è stait vencid e ferid dei trupe nemixe. L'ann dop l'ha rapresentad ol so pader ind i tratative cond l'Amedee IV de Savoia, e l'ha firmad la pax de Casal.

(Inanz)

A l' savivet qe ...

El Zeser Borsgia

El Zeser Borsgia (catalan: Cèsar Borja, castejan: César Borja, toscan: Cesare Borgia, ma che ghe disen anca ‘El Valentin’ per via del sò vesser duca de Valois; Subiaco, 13 de setember del 1475Viana 12 de marz del 1507) l’è stait un cardenal de la Gesa Catolega e conduter merzenari duranta el Renassiment. Nassud coma vun di fiœui inlesgitem del papa Lissander VI, a l’era un member de Cà Borsgia, una dinastia de nobii aragones. La sò rampegada al podé l’è staita l’inspirazzion prenzipal de El Prenzep(it), œuvra sossenn famosa del Niccolò Machiavelli.

Depos una curta carrera ind la Gesa cont el vegnìnn un cardenal adree a l’elezzion del pader coma papa, l’ha dait i sò demission apœus a la mort del fradell ind el 1498. L’ha servid coma conduter per el rè Luvis XII de Franza intoren al 1500, e l’ha ocupad Milan e Napoli ind el cors di Guerre d’Asburgh–Valois. Intratanta, l’è riessid a retajàss fœura un istacc per lu medem ind la Lombardia meridional, ma, quand che gh’è mort anca el pader, l’è pu stait bon de mantegnìnn el podé. Segonda el Machiavelli, quest chì l’è stait nò un error del Valentin, ma un quajcoss trait adree de l’elezzion del papa nœuv, che l’era un istoregh oposidor di Borsgia.

(Va inanz)

Ind i oltre lengue...

I dex Wikipedie con plussee articoi: Ingles, Cebuan, Todesc, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnœl, Italian, Arab Egizian

Oltre lengue minoritarie: Piemontes, Catalan, Sardegnœl, Galles, Galizian, Ciovaç, Alemann, Sicilian, Tatar de Crimeia, Mannes.

Un proverbe a cas

"In mancanza dei cavai se fa trotar anc'pò a i asen"
Sqiça qé per atualizar la pajina

Ocio!

  1. La lengua lombarda la g'ha miga un standard parlad o scriit, donca in su la Wikipedia i se dopera plussee de ortografie. L'è conseiad doperar-n vuna in tra la Scriver Lombard e la Nœva Ortografia Lombarda, ma i g'è anc dei grafie locai; per savir-n plussee, varda i ortografie acetade.
  2. La Wikipedia la garantess miga i so contegnids e l'è gnanca censurada per i s'cietin.

Wikipedia

Wikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inants apena de utents volontare. Ol so obietiv l'è de menar la cognossenza libera a tuts e in plussee lengue qe s'pœl.

I nosts Cinq Pilaster i è:

  1. La Wikipedia l'è un'enciclopedia e miga un regœier de informazion senza controll
  2. La Wikipedia la g'ha un pont de vista neutral e i informazion i g'ha de vesser verifegabei
  3. La Wikipedia l'è libera: tuts i pœl dar una man a scriver e la g'ha la licenza dobia CC BY-SA e GDFL
  4. La Wikipedia la g'ha un codex de comportament e tuts i g'ha de rispetar-s
  5. La Wikipedia la g'ha miga dei regolle fisse fœra dei 5 pilaster.

Una vox de scriver

Cossa s'pœl far?