Monegh de Baviera
| Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda |
| Mònaco Comun | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||
| Dats aministrativ | |||||||
| Nom ofiçal | München | ||||||
| Stat | Germania | ||||||
| Land | Baviera | ||||||
| Distret | |||||||
| Circondari | |||||||
| Oltre lengue | lengua todesca e Lengua bavaresa | ||||||
| Nassida | 1158 | ||||||
| Politega | |||||||
| Sindegh | Dieter Reiter, Christian Ude, Georg Kronawitter, Georg Kronawitter, Erich Kiesl, Josef Schmid, Christine Strobl, Hans-Jochen Vogel, Thomas Wimmer, Karl Scharnagl, Karl Fiehler, Karl Scharnagl, Eduard Schmid, Wilhelm Ritter von Borscht, Johannes von Widenmayer, Alois von Erhardt, Kaspar von Steinsdorf, Jakob Bauer, Josef von Teng, Franz Paul von Mittermayr, Franz Paul von Mittermayr, Jörg Kazmair e Dominik Krause (1º magg 2014), (12 settember 1993), (1º luj 1972), (1º magg 1984), (1º magg 1978), (21 magg 2014), (1º genar 2006), (3 magg 1960), (1º luj 1948), (4 magg 1945), (20 marz 1933), (1º genar 1925), (26 giugn 1919), (1º magg 1893), (16 febrar 1888), (4 giugn 1870), (25 ottober 1854), (22 genar 1838), (7 luj 1836), (magg 1818), (1804), (1397) e (1º magg 2026) | ||||||
| Territore | |||||||
| Coordinade | 48°08′15″N 11°34′30″E / 48.1375°N 11.575°E | ||||||
| OSM | 62428 | ||||||
| Voltituden | 519 m s.l.m | ||||||
| Superfix | 310,71 km² | ||||||
| Abitants | 1 510 378 ab. (31 dicember 2023) | ||||||
| Densitaa | 4861.05 ab./km² | ||||||
| Confin | Mònaco, Dachau, Fürstenfeldbruck, Garching bei München, Neubiberg, Oberschleißheim, Ismaning, Unterföhring, Aschheim, Feldkirchen, Haar, Putzbrunn, Unterhaching, Grünwald, Pullach im Isartal, Neuried, Planegg, Gräfelfing e Karlsfeld | ||||||
| Fus orari | |||||||
| Varie | |||||||
| Prefiss | 089 | ||||||
| Codex postal | 80331–81929 e 85540 | ||||||
| Sigla autom. | M e MUC | ||||||
| Inn | Solang der alte Peter | ||||||
| Sant protetor | Benon de Meißen | ||||||
| Cl. climatega | |||||||
| Cl. sismega | |||||||
| Localizazion | |||||||
| Sit istituzional | |||||||

Monegh (Todesch: München, Bavares: Minga/Mingga) a l'è la capital de la Bavaria e cont i so 1,45 milion de sgent a l'è anca la cità Bavaresa pussee granda, la tersa cità de la Germania, e la dodesesema cità de l'Uniun Europea. Monegh a l'è vun di center economegh, colturai e stradai pussee important de tuta la Federazzion Todesca e anca vun di sit pussee danaros de tut'Europa.
Geografia fisega
[Modifega | modifica 'l sorgent]Territori
[Modifega | modifica 'l sorgent]
La cità la vegn traversada de l'Isar e a sud a gh'inn bosch de conifere con lagh de grand estension, vers ovest, el lagh de Starnberg e l'Ammersee. Dista 590 de Berlin e 780 da Amburgh.
Clima
[Modifega | modifica 'l sorgent]Monegh el gh'ha ha un clima continental, influenzad fess de la posizzion geografega arenta ai Alp. La media annua di precipitazzion a l'è in sui 1 000 millimeter. I pioeuve despess riven forte e improvise, soratut in de la stagion estiva. I mes estiv a inn quei indova che a gh'inn i pussee precipitazzion atmosfereghe, grazzia anca a l'efet de la cadena alpina a sud che la fa de barrera naturala in del blocà i perturbazzion de N-NO. In estad, in di longh period anticiclonegh, Monegh el poeul rivà a temperadure elevade (de 30 grad con guzze de 35 ), soratut in di mes de luj e agost (record de massima assoluda de 37,5 el 27 de luj 1983).

Per l'oltituden (el center citadin a l'è a 530 ) e la visinanza di pendis nord do Alp, l'invern bavares a l'è relativament longh e frecc.
La fioca la vegn sgiò de frequent de november a april (in media circa 75 l'ann) e annualment se registren in media 105 dì de frecc. I temperadure medie de genar a inn de 2 per i massime e de −4 per le minime, anca se se poeul rivà a valor pussee bass (squas ogne invern se registren valor pussee bass de −15 , ma in d cors di pussee frecc invern del passad si podeva andà anca sota i −20 ). In de l'invern i vent frecc del nord troeuven nissun ostacol e investen in pien la Baviera. El poeul fiocà per divers dì, e i temperadure se mantegnen per longh period sota del zer (record de minima assoluda −31,6 el 12 febrar 1929).
L'escursione termega in tra estad e invern, ma anca in tra dì e noeucc la poeul vesser estrema. El capita despess che el bofi el Föhn, el vent cold de crodada di Alp che el porta temperadure elevade foeura norma e valori bass fess de umidità relativa. Di voeulte in pien invern a causa de quell vent chì se riva a temperadure de 15 / 20 che in poche ore fann deslenguà la fioca in terra (de chì el nom de vent mangia-fioca). El Föhn a l'è semper sociad a cel limpid e otima visibilità, de indova el vegn el famos det todesch bloeu ciar coma el cel de la Baviera.

