Pia Degermark
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 24 agost 1949  (76 anys)Bromma (Suècia) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | actriu, actriu de cinema | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Pier A. Caminneci | ||
| Pare | Torsten Degermark | ||
     | |||
Pia Degermark, (Estocolm, 24 d'agost de 1949) és una actriu sueca, coneguda per haver assolit el Premi d'interpretació femenina al Festival de Canes l'any 1967.
Biografia
[modifica]Pia Degermark ve d'una família de l'alta burgesia sueca, el seu avi Rudolf Degermark va fer fortuna am la venda a l'engròs.[1] Adolescent, és interna a l'escola de Sigtuna, freqüentada per l'elit sueca, on sobretot coneix el futur rei Carles XVI Gustau de Suècia.[1] Se l'observa al seu costat en un ball, i el director Bo Widerberg li ofereix el paper del títol del seu film Elvira Madigan, una tria vivament criticada a l'època per Ingmar Bergman que afirma que Degermark no sap « ni caminar, ni tenir-se dempeus, ni parlar ».[2] Assoleix no obstant això el Premi d'interpretació femenina al Festival de Canes l'any 1967. Però quan va a la Croisette per rebre el seu premi, l'actriu no pesa gaire més de vint-i-vuit quilos, havent recaigut després del rodatge en l'anorèxia,[sr 1] un disturbi alimentari que havia sofert a la seva infantesa i que la prosseguirà tota la seva vida.[2]
Després haver passat amb èxit el seu examen de fi d'estudis secundaris, Pia Degermark roda encara alguns films, sense èxit.[sr 2] Coneix Pier Caminneci,[nt 1] l'hereu brillant d'una de les més grans fortunes de la noblesa alemanya, jet-setter i productor de cinema.[sr 3] Els noces es van celebrar en l'església Sant Jaume d'Estocolm l'any 1971.[sr 4] Un fill, Cesare, neix l'any següent.[sr 5] Després d'un decenni de opulència, el matrimoni acaba l'any 1980.[3] Degermark torna a Suècia, abandonant el seu fill a la seva família política.[2] Es casa en segones noces amb Jacob, amb qui obre un centre de conferències a Djurgården al centre d'Estocolm.[sr 6] Hi treballa fins a la seva separació a finals dels anys 1980.[2] Aquesta ruptura marca el començament d'un descens als inferns. S'encapritxa de JJ, un drogat,[sr 7] i fa tres estades a la presó,[sr 8] amb en particular una pena de catorze mes per a atracament, després d'haver intentat robar 25.000 corones sueques al seu pare.[2] El setembre de 1992, naix un segon fill,[sr 9] Robbin, del qual li retiren la custòdia. S'enfonsa en la droga, i acabar sense domicili fix, pels carrers d'Estocolm.[2]
Al fi dels anys 1990, Pia Degermark abandona JJ i deixa la droga.[sr 10] Un conegut li ofereix un pis a Estocolm.[2] Escriu una autobiografia, Gud räknar kvinnors tårar (« Déu compta les llàgrimes de les dones »), que apareix l'any 2006.
| « | Tard o d'hora, algú farà un film de la meva vida. La meva història és massa bonicar per restar en l'oblit. | » |
| — Pia Degermark[4] | ||
Filmografia
[modifica]- 1967: Elvira Madigan de Bo Widerberg
- 1969: The Looking Glass War de Frank Pierson
- 1969: Una breve stagione de Renato Castellani
- 1971: The Vampir Happening de Freddie Francis
- 1976: Die Buschspringer (sèrie de televisió)
Referències
[modifica]- 1 2 (suec) Jan Lundquist. Pia Degermark känd som kungens första flickvän Arxivat 2013-12-31 a Wayback Machine.. Piteå Tidningen. 23 de desembre de 2009
- 1 2 3 4 5 6 7 (suec) Karin Thunberg. På väg upp. Svenska Dagbladet. 28 de novembre de 2006.
- ↑ (suec) Ninna Prage Degermark: "Saknar någon att prata med". Expressen. 5 d'abril de 2013.
- ↑ suec: 'Förr eller senare kommer det ju att göras en film om mitt liv. Min story är för bra för att gå förlorad.' Citat a l' Expressen (5 d'abril de 2013).
- ↑ 11:35 - 12:05: Hur var perioden efter...
- ↑ 27:53 - 28:04: Efter studenten så får...
- ↑ 28:04 - 28:15: Och så möter hon...
- ↑ 30:57 - 31:10: 1971 är det bröllop...
- ↑ 32:06 - 32:13: Och så ser livet ut...
- ↑ 33:29 - 33:38: Pia flyttar tillbaka...
- ↑ 36:44 - 37:05: Och så råkade jag träffa...
- ↑ 38:00 - 38:09: 1991 släpps Pia...
- ↑ 39:22 - 39:28: Hennes yngsta son födds...
- ↑ 45:33 - 45:45: I slutet av 90-talet...
