Vés al contingut

Paul Romer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPaul Romer
Imatge
(2005) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 novembre 1955 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Denver (Colorado) Modifica el valor a Wikidata
Cap economista del Banc Mundial
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Chicago - Philosophiæ doctor (–1983)
Phillips Exeter Academy Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiRobert Lucas i José Scheinkman Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEconomia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióeconomista, matemàtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Nova York
Universitat de Chicago
Universitat Stanford
Universitat de Califòrnia a Berkeley
Universitat de Rochester Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Interessat enEconomia Modifica el valor a Wikidata
Influències
Participà en
4th Urbanisation and Poverty Reduction Research Conference (en) Tradueix
3rd Urbanisation and Poverty Reduction Research Conference (en) Tradueix
2nd Urbanisation and Poverty Reduction Research Conference (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralSérgio Rebelo, Luis Rivera-Batiz (en) Tradueix, Laura Veldkamp, Danyang Xie (en) Tradueix, Renato da Fonseca i Monica Hargraves (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeCaroline Weber Modifica el valor a Wikidata
PareRoy Romer Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webpaulromer.net Modifica el valor a Wikidata
X: paulmromer TED: paul_romer Modifica el valor a Wikidata

Paul Michael Romer (nascut el 7 de novembre de 1955)[1] és un economista i emprenedor estatunidenc, que treballa com a professor de la Universitat Seidner i al Boston College.[2] Romer és conegut principalment per haver estat Economista en cap del Banc Mundial i per haver co-rebut el 2018 el Premi Nobel d'Economia (compartit amb William Nordhaus) pel seu treball en la teoria del creixement endogen.[3] També va encunyar el terme «mathiness» (matematització inadequada), que descriu com un ús indegut de les matemàtiques en la investigació econòmica.

Abans d'incorporar-se al Boston College, Romer va ser professor a la Universitat de Nova York, la Universitat de Chicago, la Universitat de Califòrnia a Berkeley, la Graduate School of Business de la Universitat de Stanford,[4] i la Universitat de Rochester.[5][6] Romer va ser economista cap i vicepresident sènior del Banc Mundial fins que va dimitir el gener del 2018 arran d'una controvèrsia sorgida per les seves afirmacions sobre una possible manipulació política en la classificació de la facilitat per fer negocis de Xile.[7][8] Romer va demanar una excedència del seu lloc com a professor d'economia a la NYU quan es va incorporar al Banc Mundial, i va tornar a la NYU després del seu mandat. A més, també ha estat investigador a la National Bureau of Economic Research, al Centre de Desenvolupament Internacional de Stanford, a l'Institut de Recerca de Política Econòmica de Stanford, a la Hoover Institution, així com membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències i del Centre per al Desenvolupament Global.[5][9]

Biografia

[modifica]

Romer va néixer fill de l'antic governador de Colorado Roy Romer i de Beatrice "Bea" Miller. Té quatre germans i dues germanes. Un dels seus germans, Chris Romer, és un antic senador estatal de Colorado.[10] Es va graduar el 1973[11] a la Phillips Exeter Academy. Va obtenir l'alumnat de grau en matemàtiques[12] i un doctorat en economia el 1983,[1] tots dos per la Universitat de Chicago, després d'estudis de postgrau a l'Institut de Tecnologia de Massachusetts del 1977 al 1979 i a la Universitat de Queen's (Kingston, Canadà) del 1979 al 1980.[13]

Trajectòria acadèmica

[modifica]

El treball més important de Romer se situa en el camp del creixement econòmic, i ha fet aportacions destacades al desenvolupament de la teoria del creixement endogen, així com a la idea que les idees són béns no rivals. Va ser nomenat una de les 25 persones més influents d'Amèrica per la revista Time el 1997,[14] i va ser guardonat amb el Premi Horst Claus Recktenwald d'Economia el 2002. El 2015, va rebre el premi John R. Commons, atorgat per la societat d'honor d'economia Omicron Delta Epsilon.[15]

La investigació de Romer sobre el creixement econòmic va seguir els estudis extensos sobre el creixement a llarg termini realitzats durant les dècades del 1950 i 1960.[16] El model de Solow-Swan, per exemple, va establir la primacia del progrés tecnològic com a explicació dels augments sostinguts en la producció per treballador. La seva tesi de 1983, supervisada per José Scheinkman i Robert Lucas Jr., va presentar models matemàtics d'economies en què el canvi tecnològic era el resultat d'accions intencionades de les persones, com la investigació i el desenvolupament. Aquest treball va donar lloc a dos articles al Journal of Political Economy publicats el 1986 i el 1990, que van iniciar la teoria del creixement endogen.

Romer ha ensenyat a la Universitat de Rochester, la Universitat de Chicago, la Universitat de Califòrnia a Berkeley, la Universitat de Stanford i la Universitat de Nova York. A la Universitat de Nova York, va fundar l'Institut Marron, i també va ser director del Projecte d'Urbanització.[17] El seu objectiu és ajudar les ciutats a planificar els seus desenvolupaments futurs, específicament millorant la seguretat, la salut i la mobilitat dels ciutadans.[5]

Romer va deixar temporalment el món acadèmic l'any 2001 per fundar Aplia, una empresa fundada el 2000 que produeix conjunts de problemes en línia per a estudiants universitaris. Els estudiants van enviar més de 2.400 milions de respostes a tasques de casa al lloc web d'Aplia. L'empresa va ser adquirida el 2007 per Cengage Learning.

Se li atribueix la cita «Una crisi és una cosa terrible de desaprofitar», que va pronunciar durant una reunió de capital de risc al novembre de 2004 a Califòrnia. Tot i que es referia als nivells educatius en ràpid augment en altres països en comparació amb els Estats Units, la frase es va convertir en un concepte de referència per a economistes i consultors que buscaven oportunitats constructives enmig de la Gran Recessió.[18]

Ciutats xàrter

[modifica]

Romer ha intentat replicar l'èxit de les ciutats xàrter i convertir-les en un motor de creixement econòmic als països en desenvolupament. Va encunyar i popularitzar el terme en una xerrada TED el 2009,[19] i ha argumentat que amb millors regles i institucions, les nacions menys desenvolupades poden emprendre una trajectòria de creixement diferent i millor.[20] En el seu model, un país amfitrió traspassaria la responsabilitat d'una ciutat xàrter a una nació tutelar més desenvolupada, cosa que permetria l'aparició de noves regles de governança. La gent podria «votar amb els peus» a favor o en contra d'aquestes regles.[10]

El govern d'Hondures va considerar crear ciutats xàrter (anomenades Zones d'Ocupació i Desenvolupament Econòmic), tot i que sense la supervisió d'un govern tercer, cosa que alguns sostenen que és neocolonialisme.[10] Romer va actuar com a president d'un «comitè de transparència», però va dimitir el setembre de 2012 quan l'agència governamental hondurenya responsable del projecte va signar acords amb desenvolupadors internacionals sense la participació del comitè.[21]

Impacte en la tecnologia moderna i l'economia de la IA

[modifica]

El marc teòric de creixement endogen de Romer s'ha aplicat recentment per comprendre la dinàmica econòmica de la intel·ligència artificial i les infraestructures digitals a gran escala. Segons les anàlisis més recents,[22] la idea central de Romer de tractar les idees com a béns no rivals proporciona una explicació útil per a la ràpida expansió de la inversió en IA i els seus efectes econòmics a llarg termini.

Segons aquesta interpretació, les grans despeses en maquinari de computació, centres de dades i entrenament de models es poden considerar inversions en l'acumulació de noves idees i capacitats tecnològiques. Com que les idees no disminueixen amb l'ús, aquestes inversions produeixen efectes de desbordament (spillovers) que augmenten la productivitat entre empreses i sectors. L'anàlisi suggereix a més que, tot i que el desenvolupament de models de IA requereix costos fixos substancials, el cost marginal d'inferència disminueix dràsticament amb l'escala. Aquesta estructura de costos reflecteix l'èmfasi de Romer en una elevada inversió inicial seguida de beneficis a nivell de tota l'economia, el que implica que una infraestructura de IA pública o compartida podria generar rendiments socials significatius mitjançant la difusió de nous coneixements.[22]

Banc Mundial

[modifica]

Va assumir el càrrec d'Economista cap del Banc Mundial l'octubre del 2016. Va dimitir el 24 de gener del 2018,[7][8] després d'una controvèrsia en la qual va declarar, en una entrevista amb el The Wall Street Journal el 12 de gener,[23][8] que durant el mandat de la presidenta socialista de Xile Michelle Bachelet a partir del 2014, la posició de Xile en la facilitat per fer negocis havia estat rebixada pel Banc Mundial a causa de canvis metodològics que, segons va afirmar, podrien haver tingut motivacions polítiques,[8] una acusació desmentida per l'antic economista del Banc Mundial responsable de recopilar la classificació de Xile, l'economista xilè Augusto López-Claros.[24][25]

Premi Nobel d'Economia

[modifica]
Paul Romer durant la roda de premsa del Nobel a Estocolm, desembre de 2018

Romer va compartir el premi del 2018 amb William Nordhaus.[26] En triar Romer com un dels guardonats en economia el 2018, la Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia va declarar que havia demostrat «com el coneixement pot funcionar com a motor del creixement econòmic a llarg termini. . . . [Els estudis macroeconòmics anteriors] no havien modelat com les decisions econòmiques i les condicions del mercat determinen la creació de noves tecnologies. Paul Romer va resoldre aquest problema demostrant com les forces econòmiques regeixen la voluntat de les empreses per produir noves idees i innovacions.»[3]

Després de rebre el premi, Romer va descriure com va començar a pensar en la relació entre el creixement i la innovació: «La pregunta que em vaig fer primer va ser: per què el progrés . . . s'accelerava amb el temps? Això passa a causa d'aquesta característica especial d'una idea, que és que si [un milió de persones intenteu] descobrir alguna cosa, si una sola persona la troba, tothom pot utilitzar la idea.»[27]

El mateix dia que va rebre el premi, Romer es va casar amb Caroline Weber, professora de literatura francesa al Barnard College.[28]

Publicacions

[modifica]
  • "Growth Cycles", amb George Evans i Seppo Honkapohja (American Economic Review, juny de 1998). JSTOR 116846
  • "Preferences, Promises, and the Politics of Entitlement" (Individual and Social Responsibility: Child Care, Education, Medical Care, and Long-Term Care in America, Victor R. Fuchs (ed.), Chicago: University of Chicago Press, 1995).
  • "New Goods, Old Theory, and the Welfare Costs of Trade Restrictions," Journal of Development Economics, Núm. 43 (1994), pàgs. 5–38.
  • "Looting: The Economic Underworld of Bankruptcy for Profit" amb George Akerlof (Brookings Papers on Economic Activity 2, William C. Brainard i George L. Perry (eds.), 1993, pàgs. 1–74). JSTOR 2534564
  • "Economic Integration and Endogenous Growth," amb Luis Rivera-Batiz (Quarterly Journal of Economics CVI, maig de 1991, pàgs. 531–55). JSTOR 2937946
  • "Endogenous Technological Change" (Journal of Political Economy, octubre de 1990). JSTOR 2937632
  • "Increasing Returns and Long Run Growth" (Journal of Political Economy, octubre de 1986). JSTOR 1833190
  • "Cake Eating, Chattering and Jumps: Existence Results for Variational Problems" (Econometrica 54, juliol de 1986, pàgs. 897–908). JSTOR 1912842

Posicions polítiques

[modifica]

El juny de 2024, 16 guardonats amb el Premi Nobel d'Economia, inclosos Romer, van signar una carta oberta argumentant que les polítiques fiscals i comercials de Donald Trump, juntament amb els intents de limitar la independència de la Reserva Federal, tornarien a encendre la inflació als Estats Units.[29][30][31]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1 2 (tesi). OCLC 28795806.
  2. ↑ «Paul Romer». paulromer.net. [Consulta: 22 juny 2021].
  3. 1 2 «The Prize in Economic Sciences 2018 Press Release». Nobelprize.org, 08-10-2018.
  4. ↑ «N.Y.U. Lands Top Economist for Cities Project». New York Times, 27-05-2011.
  5. 1 2 3 «CV (PAUL M. ROMER)». Arxivat de l'original el October 9, 2018. [Consulta: 11 octubre 2019].
  6. ↑ «Paul Romer» (en anglès americà). paulromer.net. [Consulta: 8 octubre 2018].
  7. 1 2 Donnan, Shawn. «Outspoken World Bank chief economist Paul Romer exits: Emails reveal clashes over issues ranging from grammar to methodology». Financial Times, 25-01-2018.
  8. 1 2 3 4 «World Bank economist Paul Romer quits after Chile comments». Reuters, 24-01-2018.
  9. ↑ «Risk and Return». Hoover Digest, 1996.
  10. 1 2 3 «The Politically Incorrect Guide to Ending Poverty». The Atlantic, 01-07-2010.
  11. ↑ «Paul Romer '73 awarded Nobel Prize in economics» (en anglès). Phillips Exeter Academy, 08-11-2018. Arxivat de l'original el December 30, 2021. [Consulta: 11 abril 2021].
  12. ↑ «Economist Paul Romer, SB'77, PhD'83, wins share of Nobel Prize». uchicago news, 08-08-2018.
  13. ↑ Warsh, David. Knowledge and the Wealth of Nations. New York: Norton, 2007, p. 196–201. ISBN 978-0393329889.
  14. ↑ «Time's 25 Most Influential Americans». Time Magazine. Time Inc., 21-04-1997. Arxivat October 4, 2018[Date mismatch], a Wayback Machine.
  15. ↑ «Omicron Delta Epsilon - the International Economics Honor Society». Arxivat de l'original el 2020-09-19. [Consulta: 18 agost 2026].
  16. ↑ Solow, Robert M. «Perspectives on Growth Theory». Journal of Economic Perspectives, vol. 8, 1, 1994, p. 45–54. DOI: 10.1257/jep.8.1.45. JSTOR: 2138150.
  17. ↑ «Paul Romer | Marron Institute» (en anglès). marroninstitute.nyu.edu. [Consulta: 24 novembre 2025].
  18. ↑ Rosenthal, Jack «A Terrible Thing to Waste». The New York Times, 31-07-2009.
  19. ↑ Paul Romer: Why the world needs charter cities, TED talk August 2009
  20. ↑ Gunn, Dwyer «Can "Charter Cities" Change the World? A Q&A With Paul Romer». The New York Times, 29-09-2009.
  21. ↑ «Plan for Charter City to Fight Honduras Poverty Loses Its Initiator». , 30-09-2012.
  22. 1 2 Susarla, Anjana «An AI Bubble? Endogenous Growth Theory Suggests An Answer» (en anglès). Forbes.
  23. ↑ «World Bank Unfairly Influenced Its Own Competitiveness Rankings». Wall Street Journal, 12-01-2018.
  24. ↑ «Chile complains of World Bank unfair treatment». BBC, 15-01-2018. «In an interview given to the Chilean newspaper El Mercurio, the World Bank economist who had been responsible for the rankings, Augusto Lopez-Claros, said changes in methodology "took place in a transparent and open context," denying any political bias.»
  25. ↑ «World Bank to Probe Chile's Business Ranking After Bias Alleged». Bloomberg, 13-01-2018. «Chilean economist Augusto Lopez-Claros, who was in charge of compiling Chile’s ranking for the World Bank report, said accusations of political manipulation were “wholly without merit.”»
  26. ↑ Appelbaum, Binyamin «2018 Nobel in Economics Awarded to William Nordhaus and Paul Romer». , 08-10-2018.
  27. ↑ ; Sugden, Joanna «Two Top U.S. Economists Win Nobel for Work on Growth and Climate: Research of William D. Nordhaus and Paul M. Romer has had immense impact on global policy making, the Academy says». , 08-10-2018.
  28. ↑ Mallozzi, Vincent M. «Arts Meets Science and Chemistry Wins the Day». , 11-12-2018.
  29. ↑ Nichols, Hans «Scoop: 16 Nobel economists see a Trump inflation bomb». Cox Enterprises, 25-06-2024.
  30. ↑ Picciotto, Rebecca «Sixteen Nobel Prize-winning economists warn a second Trump term would 'reignite' inflation». CNBC, 25-06-2024.
  31. ↑ Picchi, Aimee. «16 Nobel Prize-winning economists warn that Trump's economic plans could reignite inflation» (en anglès americà). www.cbsnews.com, 25-06-2024. Arxivat de l'original el July 9, 2024. [Consulta: 12 juliol 2024]. «Trump's policies could prove to be inflationary, other economists also warned, such as his proposal to create a 10% across-the-board tariff on all imports to deporting immigrants. The tariff plan would add $1,700 in annual costs for the typical U.S. household, essentially acting as an inflationary tax, according to experts at the Peterson Institute for International Economics.»

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Paul_Romer&oldid=38836152»