Grup Enciclopèdia
 Seu al carrer de Josep Pla, 95, de Provençals del Poblenou  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | grup d'empreses editorial |
| Història | |
| Creació | 1965 |
| Activitat | |
| Obres destacables |
|
| Governança corporativa | |
| Seu |
|
| Directora | Consol Vancells (2025–) |
| Entitat matriu | Fundació Enciclopèdia Catalana |
| Filial | |
| Lloc web | https://grupenciclopedia.cat/ |
   | |
Ubicació geogràfica  | |
El Grup Enciclopèdia (abans Grup Enciclopèdia Catala) és un grup editorial català vinculat a la Fundació Enciclopèdia Catalana, conegut per haver publicat la Gran Enciclopèdia Catalana, així com altres productes de divulgació del coneixement.[1]
Història
[modifica]Té el seu origen a la societat anònima Enciclopèdia Catalana, constituïda el 29 de desembre del 1965 com a filial d'Edicions 62 per Max Cahner i Garcia, Enric Lluch i Martín i altres activistes per a dur a terme el projecte de la Gran Enciclopèdia Catalana, el primer fascicle de la qual va sortir el 1968, i la publicació en volums va començar el 1969.[1][2][3] El primer director de l'obra va ser Jordi Carbonell i de Ballester, però enmig d'una crisi financera, els creditors (fonamentalment la Banca Catalana de Jordi Pujol) van prendre el control del negoci, i el 1969 va ser rellevat per Joan Carreras i Martí, un especialista en llengües semítiques que procedia de Larousse.[2]
Adquisicions i projectes editorials
[modifica]El 1983 va adquirir Edicions Proa[4] de la mà de Joan Baptista Cendrós, que la va repatriar des de Perpinyà, on s'havia exiliat anys abans.[5] Durant la dècada del 1990, va impulsar aquesta editorial i el 1992 va adquirir La Galera, especialitzada en literatura infantil i juvenil i des d'on llançaren el mateix any una línia de llibres de text (Text, avui dia Text-La Galera).[2] El 1997, compraren també l'Editorial Pòrtic, especialitzada en no-ficció.[6]
El 2015 es va anunciar que Iolanda Batallé, editora de La Galera, crearia dos nous segells de ficció: Catedral i Rata. Tanmateix, el projecte no va reeixir, i Batallé va acceptar el càrrec de directora de l'Institut Ramon Llull, essent substituïda per Estel Pujol. En aquest procés, el director general del Grup, Albert Pèlach, va ser substituït per Joan Abellà, provinent del MACBA.[7]
El gener del 2024, Abacus Cooperativa i l'empresari Jaume Roures van fer pública la negociació amb el Grup Enciclopèdia per a adquirir-ne els segells editorials: Univers, La Galera, Elastic, Viena, Catedral, Bridge, Rata, Kaji, Ediciones Invisibles i Enciclopèdia, i impulsar un nou grup editorial en llengua catalana juntament amb els segells d'Abacus: Ara Llibres, La Casa dels Clàssics, Inuk i Amsterdam.[8]
Grup 62
[modifica]El 2006, el Grup tancà un acord amb la Caixa i l'Editorial Planeta, pel qual es repartia a parts iguals el 90% de les accions del Grup 62, que incloïa la incorporació dels segells Proa, Pòrtic i Mina a aquest grup,[1] i el 2008, en va adquirir la secció de «Grans Obres».[9]
El 2013, Planeta va comprar la participació de la Caixa al Grup 62, esdevenint-ne l'accionista majoritari amb el 79%. Finalment, el 2021 en va acabar adquirint el 21% restant al Grup Enciclopèdia, inclosos els segells Proa i Pòrtic, mentre que el darrer es quedava el 100% de la distribuïdora Àgora.[10]
Crisi i fracàs d'Entredós
[modifica]El juliol del 2022 es va posar en marxa la plataforma logística Entredós a la Granada, participada al 45% per Àgora i al 55% per l'altra gran distribuïdora catalana, Les Punxes. Havia de ser la plataforma de referència del sector editorial català, però una mala gestió va desembocar en llibres perduts, liquidacions no pagades i devolucions no abonades. El fracàs del projecte va acabar amb una demanda judicial milionària de Xarxa de Llibres, formada per 24 editorials com Angle, Cossetània, Barcino, Bromera o Publicacions de l'Abadia de Montserrat.[10]
Tot plegat va acabar arrossegant el Grup Enciclopèdia a un futur incert, i el desembre del 2023 va haver de presentar un expedient de regulació d'ocupació que va afectar unes 30 persones, del total d'una plantilla de 100 persones.[10] Un cop acabada la campanya de Nadal de 2023-2024, els segells editorials del Grup 62 van anunciar que passarien a ser distribuïts a través de l'empresa Logista de Guadalajara tal com ja s'havia previst des del principi, atès que pertany a Planeta.[11]
Publicacions
[modifica]Un dels seus primers productes fou la Gran Enciclopèdia Catalana (GEC), a la que seguiren altres obres com la Gran geografia comarcal (1981-), Catalunya Romànica (1984), Història natural dels Països Catalans (1984), Enciclopèdia de medicina i salut (1989), Biosfera (1992), Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans (1995), Enciclopèdia infantil Superenciclopèdia (2002), l'enciclopèdia temàtica per a estudiants 3E (2007), el Tradicionari (2005), Enciclopèdia de Barcelona (2005) i Enciclopèdia de l'Esport Català (2012).[1] El 1982 publicà el Diccionari de la Llengua Catalana (GDLG), que recollia tot el lèxic de la Gran Enciclopèdia Catalana i que fou precedent del Gran Diccionari de la llengua catalana.[12]
A principis del segle xxi, va encetar una nova línia de negoci, publicant revistes com Espais mediterranis (2000-2002),[13] i promovent el naixement de revistes especialitzades, com Sàpiens[14] o Nat. També va realitzar produccions audiovisuals, amb sèries com Rovelló[15] o El zoo d'en Pitus.[16]
Digitalització
[modifica]El 1993, el Grup inicià la incorporació de les noves tecnologies de la informació i la comunicació amb l’Hiperdiccionari català-castellà-anglès,[17] que continuà el 1996 amb l'edició en CD-ROM de Compacta, la primera enciclopèdia multimèdia en català.[18] El 1997 incorporà continguts a internet amb el servei Catalunya en línia, que incloïa el Gran Diccionari de la llengua catalana i la Hiperenciclopèdia, una primera versió de la GEC en línia, la segona del món després de la Encyclopædia Britannica.[19] El 1998 va néixer la primera llibreria virtual catalana, Llibres.com, a partir del fons de més de 30.000 títols de la llibreria Proa Espais (fundada el 1991).[20][21]
El 2001 s'inaugurà el portal Grec.net,[22] que el 2008 es reconvertí en els portals enciclopèdia.cat (GEC) i diccionari.cat (DGLC).[1] El 2010, el Grup Enciclopèdia va iniciar un projecte de digitalització del seu fons amb la voluntat d'oferir-lo a través d'un model freemium, de manera que una part os de lliure accés mentre que una altra només fos consultable en règim de subscripció.[23] Una primera fase d'aquest projecte va incloure les obres: Gran Diccionari de la llengua catalana, diccionaris bilingües com ara Català-Castellà/Castellà-Català, Català-Anglès/Anglès-Català, Català-Francès/Francès-Català, Diccionari de sinònims, Gran Enciclopèdia Catalana, Enciclopèdia de l'Esport Català, Diccionari de la Literatura Catalana, Gran Enciclopèdia de la Música, Anuaris 2010, 2011, 2012 i 2013, Enciclopèdia Temàtica Proa, Catalunya Romànica, L'art gòtic a Catalunya, Joies del Modernisme català, Història natural dels Països Catalans, Tradicionari; Història, Política, Societat i Cultura dels Països Catalans, i Superenciclopèdia, entre d'altres.[24]
Seus
[modifica]El 1983 es va instal·lar a la casa Garriga-Nogués de l'Eixample de Barcelona, rehabilitada el 1987 per l'arquitecte Jordi Bonet i Armengol.[25] El 2003 la va vendre a la Fundació Godia per 22,6 milions d'euros, i el novembre del 2004 es va traslladar al barri de Provençals del Poblenou (districte 22@), en un edifici de 3.500 m² als carrers de Josep Pla i de Veneçuela adquirit a Necso Entrecanales Cubiertas SA, per 10 milions d'euros. Amb la plusvàlua van poder fer una ampliació de capital de 12 milions i reduir el deute.[26][10] També va poder unificar la seu de les empreses del Grup, anteriorment dispersades en diversos espais de la ciutat.[27]
A finals del 2023, el grup acumulava un deute de 9,7 milions d'euros, per la qual cosa va vendre la seu per 8 milions a Joan Font, propietari del Grup Bon Preu.[10]
Referències
[modifica]- 1 2 3 4 5 «Grup Enciclopèdia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- 1 2 3 Vinton, Roger «Mort i reencarnació d'Enciclopèdia Catalana». Via Empresa, 19-01-2024.
- ↑ «50 anys del Grup Enciclopèdia Catalana», 15-05-2015.
- ↑ Mora, Rosa «Proa celebra 75 años con la edición de un libro sobre la historia de la editorial». El País, 27-11-2003. Arxivat de l'original el 16-04-2015.
- ↑ Escur, Núria «Història de Mr. Floïd, activista cultural». La Vanguardia, 17-01-2017. Arxivat de l'original el 18-01-2017.
- ↑ Piñol, Rosa Maria «Pórtic renace especializada en libros de autoayuda». La Vanguardia, 12-06-1997, p. 47.
- ↑ «Enciclopèdia Catalana crea una nova editorial per competir amb el Grup 62». Vilaweb, 04-06-2019.
- ↑ Juanico Llumà, Núria. «Abacus i Jaume Roures compren els segells del Grup Enciclopèdia», 17-01-2024. Arxivat de l'original el 17-01-2024.
- ↑ «Enciclopèdia compra las Grans Obres de 62». El Mundo, 08-02-2008. Arxivat de l'original el 20-06-2010.
- 1 2 3 4 5 Serra, Monteserrat «Enciclopèdia Catalana, al caire del precipici». Vilaweb, 01-12-2023.
- ↑ «Joan Abellà, arran de la crisi d'Enciclopèdia Catalana: “No liquidarem Àgora. No tancarem. Ens hem de redimensionar"». Vilaweb, 09-01-2024.
- ↑ «Diccionari de la Llengua Catalana». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «Conferencias». El País, 01-02-2000. «Espais mediterranis. Presentación de esta revista de decoración e interiorismo, a cargo de Raimon Carrasco, presidente de la Fundació Enciclopèdia Catalana.»
- ↑ «Sàpiens: una nova revista d'històri». Racó Català, 18-10-2002.
- ↑ «TV3 estrena el 23 d'abril la pel·lícula "Rovelló i la llegenda de Sant Jordi"». 3cat, 12-04-2006.
- ↑ «"Lacets", nova sèrie de dibuixos animats al K3». 3cat, 17-05-2005.
- ↑ «Made in catalán para la informática (publirrportaje)». La Vanguardia, 07-04-1994, p. 57.}
- ↑ Piñol, Rosa Maria «Aparece la primera enciclopedia catalana en CD-Rom». La Vanguardia, 19-12-1996, p. 44.
- ↑ Capella, Daniel «Enciclopèdia Catalana logra en cuatro meses 3.000 suscriptores para su servicio en línea». La Vanguardia, 28-06-1998, p. 55.
- ↑ Capella, Daniel «Enciclopèdia abre una librería virtual en Internet con 20.000 títulos en catalán». La Vanguardia, 09-02-1998.
- ↑ «Resum d'activitats 2013». Fundació Enciclopèdia Catalana. Arxivat de l'original el 24-09-2015.
- ↑ «Nuevo portal de Enciclopèdia Catalana». La Vanguardia, 12-05-2001, p. 53.
- ↑ «Resum d'activitats 2010». Fundació Enciclopèdia Catalana. Arxivat de l'original el 03-03-2016.
- ↑ «Resum d'activitats 2011». Fundació Enciclopèdia Catalana. Arxivat de l'original el 03-03-2016.
- ↑ «Casa Garriga Nogués». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ Obiols, Isabel «El grupo Enciclopèdia Catalana se trasladará en noviembre a un edificio del distrito 22@». El País, 22-07-2004.
- ↑ «La Fundació Enciclopèdia Catalana es ven la seu del grup». Vilaweb, 07-10-2003.
Enllaços externs
[modifica]
- Grup Enciclopèdia - Lloc web oficial (català)