El Messies

Aquest article tracta sobre l'obra musical. Vegeu-ne altres significats a «Messies».

El Messies

Títol de la composició escrit per Händel
Títol original	Messiah (en)
Forma musical	oratori
Compositor	Georg Friedrich Händel
Llibretista	Charles Jennens
Llengua	anglès
Creació	Barroc
Publicació	1767
Gènere	oratori
Catalogació	HWV 56
Moviments / Acte
53 en tres parts
Estrena
Estrena	13 abril 1742
Escenari	Dublín (Irlanda)

Retrat de Händel

El Messies (títol original Messiah) és un oratori de Georg Friedrich Händel (HWV 56) i una de les seves obres més conegudes i populars, especialment el seu cor «Al·leluia» (Hallelujah).

Tema i estructura

Händel compongué El Messies durant 24 dies l'estiu de 1741, entre el 22 d'agost i el 14 de setembre. El text és de Charles Jennens i està format per fragments bíblics extrets de la Bíblia del rei Jaume del 1611, una traducció de la bíblia molt influent en la llengua i literatura anglesa. Jennens va concebre l'estructura del llibret com una òpera en tres actes, en cada un dels quals es relata i es reflexiona sobre un episodi de la vida de Jesucrist: el naixement, la passió i la resurrecció. Malgrat descriure episodis de la vida de Jesús, la majoria de fragments bíblics procedeixen de l'Antic Testament que fan referència a la futura vinguda del Messies.

La primera secció es basa en el Llibre d'Isaïes, que profetitza la vinguda del Messies. Hi ha algunes cites dels Evangelis, que són al final de la primera secció i al principi de la segona. Es refereixen a l'episodi de l'Anunciació de l'Àngel als pastors narrat a l'Evangeli de Sant Lluc, dues enigmàtiques cites de l'Evangeli de Sant Mateu i una de l'Evangeli de Sant Joan: 'Contempleu l'anyell de Déu'. La resta de la segona secció es compon de les profecies d'Isaïes i cites dels evangelistes. La tercera secció inclou una cita de Job: 'Jo sé que el meu redemptor viu', i la resta prové principalment de la Primera Carta als Corintis de Sant Pau. És interessant la interpolació de cors de l'Apocalipsi. El cor Al·leluia al final de la part II i els cors finals (Digne és l'anyell que fou crucificat i Amen), ambdós presos de l'Apocalipsi.

I – El Naixement

1. La profecia de la [[Salvació en el cristianisme|Salvació]
   
2. La profecia de l'arribada del Messies
   
3. Anuncis al món en general
   
4. Profecia del naixement virginal
   
5. L'Aparició de l'àngel als pastors
   
6. Els Miracles de Crist
   

II – La Passió

1. El sacrifici, la flagel·lació i l'agonia a la creu
   
2. Mort, descens als inferns i Resurrecció
   
3. L'Ascensió
   
4. Déu revela la seva identitat al Cel
   
5. El començament de la predicació de l'Evangeli
   
6. El món i els seus dirigents rebutgen l'Evangeli
   
7. El triomf de Déu
   

III – Les Seqüeles

1. La promesa de la redempció des de la caiguda d'Adam
   
2. El dia del Judici Final
   
3. La victòria sobre la Mort i el Pecat
   
4. La glorificació de Crist
   
5. Amén

Història

Es va estrenar el 13 d'abril de 1742 a Dublín, amb el mateix Händel com a director des del clavicèmbal, però no fou fins als darrers anys de la vida del compositor que es convertí en una de les seves obres més populars, quan es començà a interpretar anualment i en concerts benèfics per a cases de caritat. La popularitat n'augmentà encara més després de la mort de Händel, amb representacions periòdiques i amb d'altres edicions especials, com les del centenari del compositor a l'abadia de Westminster el 1784.

Les representacions de l'època victoriana es caracteritzaren per una creixent pompositat i per l'ús cada vegada més exagerat de grans orquestres i cors formats per milers de persones. Aquestes representacions, normalment al Crystal Palace londinenc, es convertiren en una tradició que conservà la idea d'un Händel espectacular i pompós i, alhora, eclipsà les característiques més íntimes de molts composicions seves.

Les representacions gegantines obligaren a afegir instruments i a modificar passatges de l'obra per adaptar-los a les grans masses corals i orquestrals; cap a final del segle xix els editors musicals i els directors havien modificat a tal extrem el caràcter original de la música haendeliana que Hector Berlioz considerà El Messies «una olla de porc rostit i cervesa». A mitjan segle xx es va començar a recuperar el caràcter original de El Messies i a esporgar-lo de tots els afegits i equívocs acumulats durant el segle xix.

El Messies era i és l'obra més popular de Händel. Se sol representar-lo durant l'època de Nadal (tot i que la idea original era representar-lo durant la Pasqua), sovint en concerts populars on els espectadors poden participar durant els cors.

Un dels més destacats és el que té lloc des de l'any 2000 a la basílica de sant Jaume d'Algemesí cada darrer diumenge de gener, amb text en català de Diego Ramon Lluch, organitzat per la Schola Cantorum d'Algemesí i la participació de més de 150 intèrprets.

Bibliografia

• Jennens, Charles. Messiah. An oratorio. Composed by Mr. Handel (en anglès). Dublin: James Hoey, 1745.  facsímil de llibret original.
• Shaw, Watkins. The Story of Handel's Messiah, 1741-1784: A Short Popular History [La novel·la del Messies de Händel, 1741-1884: una breu història popular] (en anglès). Londres: Novello, 1963.