Bot (Terra Alta)
| Tipus | municipi de Catalunya | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
| Província | província de Tarragona | ||||
| Àmbit funcional territorial | Terres de l'Ebre | ||||
| Comarca | Terra Alta | ||||
| Capital | Bot | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 548 (2025) | ||||
| Llars | 57 (1553) | ||||
| Gentilici | botenca, botenc | ||||
| Idioma oficial | català | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 34,9 km² | ||||
| Banyat per | el Canaletes | ||||
| Altitud | 286 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Jaume Sabaté (2026–) | ||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Codi postal | 43785 | ||||
| Codi INE | 43032 | ||||
| Codi IDESCAT | 430326 | ||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | |||||
| Lloc web | bot.altanet.org | ||||
Bot (pronúnica local: bɔ́t)[1] és un municipi de la comarca de Catalunya pertanyent a la Terra Alta. És un terme municipal de dimensions mitjanes. Amb només 34,70 km² és, després del de Prat de Comte el més petit de la Terra Alta. El lingüista Joan Coromines va provar que el nom del poble té arrel àrab. Està documentat que l'any 1039 la família musulmana dels Beni-Hud substitueix els Tujubís en el govern de la vall de l'Ebre i les taifes de Saragossa i Lleida. El seu domini s'estén fins a l'any 1099, en què el control de la zona cau en mans dels almoràvids de les taifes andalusines. Atès que el mot Hud defineix aquella gent com a poble i que Bu vol dir «descendent de», la denominació Bu-Hud vindria a significar «descendents dels Hud». El 1224 ja s'escriu Booth i cap al 1600 passà a escriure's Boot.[2]
Històricament Bot fou senyoriu de l'orde del Temple (Bot), primer, i de l'Hospital, després i fins a la desamortització de Madoz.
Ubicació
[modifica]El municipi de Bot, és situat a ponent de Gandesa, entre els darrers contraforts occidentals de la Serra de Pàndols, a l'extrem de llevant (serra de volendins --els de Bot en diuen de Malandins--, la Molleta, per on s'escola el riu de les Canaletes, entre la serra de l'Agulla i la mola d'en Canar, al límit entre Gandesa, Prat de Comte y Bot. i els orientals de la serra dels Pesells a ponent, al límit amb el municipi de Caseres. Aquesta serra dels Pesells, a més, és divisòria d'aigües entre el riu d'Algars i el riu Canaletes, a la conca del qual corresponen els diversos barrancs que solquen el terme: el barranc de l'Estret d'en Vidal, el dels Vilassos i d'altres, per l'esquerra i per la dreta hi desguassen; el de Berbís, el de Boscarrons, el de Rodamunts, el del Botarell etc. Al seu torn, el riu de les Canaletes drena la part meridional del terme. Aquest, atramuntana, és accidentat per la continuació de la serra del Calar, límit amb Gandesa (els de Bot en diuen dAucalar) fins a la serra de Borja, que separa el municipi del de Batea. A migdia, el terme és accidentat pels darrers contraforts nord-orientals dels Ports de Tortosa-Beseit: puigs de Rodamunts (594 m) i de Solana (570 m) de la serra de la Tosca, passant pel Mas de Catxalau al límit amb Prat de Comte i el primer també amb Horta de Sant Joan.
Així, el terme comprèn una part central, oberta com un ventall, de plans amb elevacions suaus i d'una alçada superior als 240 m (que assoleixen a migdia del poble, vora el riu de les Canaletes). Aquesta zona més deprimida és envoltada d'elevacions, ja mencionades, que arriben als 500 m a tramuntana (la serra de Botja fa de divisòria entre les aigües que vessen al Matarranya i les que vessen al riu de les Canaletes) i gairebé als 600 a migdia (serra de Bot). Només el sector nord-oriental, al termenal amb Gandesa, les elevacions són més suaus i menys altes, les aiües de les quals va a parar al riu de la Canaleta juntament amb les de Volendins i totes elles al riu de les Canaletes al SE de la vila i molt prop del nucli urbà.
Per la part de tramuntana, just al termenal, passa la carretera N-420 de Calaceit a Gandesa, conflueix amb aquesta una carretera local que prové del poble de Bot (la qual també arriba fins a Gandesa) y que en sentit contrari, es dirigeix per sengles brancals vers Prat de Comte i Horta de Sant Joan.
Cultura
[modifica]Festivitats
[modifica]Pel que fa als actes festius, el dia 17 de gener, per Sant Antoni, se celebra la Festa de l'Oli amb un concurs d'alioli i dinar popular. Al mes de febrer, durant els dies 2 i 3, té lloc la festa major d'hivern, en honor als patrons del poble: la Candelera i Sant Blai. Dentre les activitats d'aquesta festa destaca la Danzada, ball típic popular. La festa major d'estiu té lloc els dies 14, 15 i 16 d'agost, en honor a la Mare de Déu, i el 10 de juliol se celebra la festa de Sant Cristòfol.
Tradicions
[modifica]- Romiatge de Sant Josep. Se celebra romeria el dia de Sant Josep, en què s'agraeix al sant la pluja caiguda durant tot l'any.
- Els "Passacarrers" o cercaviles. Els dies 2 i 3 de febrer, a les 9 del matí, els músics de BotBand trenquen amb els sons dels seus instruments la tranquil·litat d'uns carrers que encara no s'han tret les lleganyes.
La sortida de la banda es fa des de la plaça de l´Església. El dia 2 el recorregut pels carrers del poble es fa passant a visitar les cases de la pubilla i les damissel·les d´honor de l´any. El dia 3 de febrer, qui rep la visita de la banda són els majorals i les majorales de l'any. Si un any no n'hi ha, es visita a totes les persones anomenades Blais i Blaies.
- Les “corregudes” o curses. El dia de la Candelera (2 de febrer) és el dia de les persones solteres. Tots els actes de la jornada tenen com a protagonistes els cinquens i cinquenes de l'any. En acabar la missa i processó amb la imatge de la Santa, a la plaça de l'església i pel carrer Caseres, es fan les tradicionals corregudes (curses) de cinquens i cinquenes. Com marca el costum el primer o el primer d'arribar-hi guanyarà un gall, la medalla de plata se substitueix per un conill i la de bronze per una ceba. El dia de Sant Blai (3 de febrer) les curses són dutes a terme per atletes professionals de tot Catalunya i de províncies properes. Als premis que atorga l'Ajuntament de Bot, cal afegir nombroses primes atorgades per associacions, entitats, empreses i comerços locals a qui guanyi cadascuna de les 20 voltes del circuit
- La Danzada. La jota Ebrenca o Jota Tortosina és la manifestació cultural més popular i tradicional a les Terres de l'Ebre. Cada poble té la seva jota que esdevé un signe identificatiu del municipi, fins al punt de voler reivindicar la seva consideració d'icona nacional. I sens dubte a Bot, la jota despertava i desperta sentiments d'identitat col·lectiva. Hi ha una llarga tradició de ballar la Jota a Bot. Les persones més longeves del poble han vist durant tota la vida com les festes majors d'hivern es ballava la Danzada al so de la jota que tocava una banda o xaranga portada per a l'ocasió. El dia 2 de febrer s'encarreguen de ballar-la els cinquens i les cinquenes de l'any i les parelles de joves convidades. El dia 3 de febrer és el dia dels majorals/es de la Festa Major. I el dia 5 el dia de les dones. A les 6 de la tarda, i el dia corresponent, cada grup surt del pati de les escoles en comitiva fins a la plaça de l'església on ballaran la Danzada de Bot, mentre una munió de gent els llença quilos de caramels. Cal destacar la vistositat dels mantons que llueixen les dones per ballar la Danzada.
- Els concerts i el ball. Els dies 2 i 3 de febrer es fan dues sessions de ball cada dia, a les 8 del vespre ia les 12 del vespre. Els dies 4 i 5 de febrer se'n va una sola sessió de ball tarda/nit que comença a les 8 de la tarda i que acaba passades les 11 de la nit. A més els dies 2 i 3 de febrer en acabar les corregudes a la plaça, les orquestres contractades per aquell dia fan un concert del vermut. La sala del ball del Club Esportiu s'omple de taules on la gent pren un aperitiu i gaudeix d'un concert de música clàssica i popular.
Geografia
[modifica]- Llista de topònims de Bot (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Demografia
[modifica]
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Política
[modifica]Política municipal
[modifica]Llista d'alcaldes i nombre de regidors per partit[3][4]
| Partit | 1979 | 1983 | 1987 | 1991 | 1995 | 1999 | 2003 | 2007 | 2011 | 2015 | 2019 | 2023 | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Junts-CM | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | 2 | 1 | ||
| PP | - | 3 | - | 1 | - | - | - | - | - | - | - | - | ||
| ERC | - | - | - | - | - | - | - | 2 | 1 | 0 | - | - | ||
| PSC | - | - | - | - | - | - | - | 2 | 3 | - | - | 3 | ||
| PSUC | 2 | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | ||
| ECP | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | 3 | ||
| UCD | 4 | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | ||
| CiU | 2 | 6 | 7 | 4 | 7 | 7 | 4 | 3 | 3 | 3 | - | - | ||
| Altres | 1a | - | - | 2b | - | - | 3c | - | - | 4d | 5d | - | ||
| Total | 9 | 9 | 7 | 7 | 7 | 7 | 7 | 7 | 7 | 7 | 7 | 7 | ||
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979–1983 | Francisco Serena Barrobés | 19/04/1979 | -- | |
| 1983–1987 | Bautista Cortiella i Sabaté | 28/05/1983 | -- | |
| 1987–1991 | Bautista Cortiella i Sabaté | 30/06/1987 | -- | |
| 1991–1995 | Bautista Cortiella i Sabaté | 15/06/1991 | -- | |
| 1995–1999 | Maria Morelló i Grau | 17/06/1995 | -- | |
| 1999–2003 | Maria Morelló i Grau | 03/07/1999 | -- | |
| 2003–2007 | Maria Morelló i Grau | 14/06/2003 | -- | |
| 2007–2011 | Andreu Martínez Morelló Lluís Andrés Agut i Solé |
ApB |
16/06/2007 16/11/2007 |
moció de censura[5] |
| 2011–2015 | Lluís Andrés Agut i Solé | 11/06/2011 | -- | |
| 2015–2019 | Lluís Andrés Agut i Solé | 13/06/2015 | -- | |
| 2019-2023 | Lluís Andrés Agut i Solé | 15/06/2019 | -- | |
| Des de 2023 | Núria Mulet i Mulet (2023-2026) Jaume Sabaté (2026-) |
/Junts) |
17/06/2023 | -- |
Llocs d'interès
[modifica]
- Cooperativa Agrícola Sant Josep[6]
- Celler Cal Menescal[7][8]
- L'Església Parroquial de Sant Blai de Bot. Datada al segle xvii, és, bàsicament, d'estil renaixentista.
- La Casa de Paladella. Habitatge senyorial, que va ser construïda al pas del segle xvii al segle xviii.
- L'ermita de Sant Josep. Situada al sud-est del poble, dalt d'un turonet al peu del riu Canaletes, darrere seu s'alcen les imponents roques de la Plana, l'Agulla i la del Migdia.
- El Forat de la Donzella. Àrea recreativa, amb taules, bancs, focs i una font, situada a prop de l'Ermita de Sant Josep.
- El Collet de Sant Antoni. Monument dedicat al culte de Sant Antoni de Pàdua, i petita àrea de descans. Situat al camí dels horts, prop de la població.
- La Via Verda de la Terra Alta. Proposta turística, cultural i esportiva que segueix part del traçat de l'antic ferrocarril. Té un total de 24 km, i és apta per circular a peu, amb bicicleta o cavall.
- Les Olles. Espai natural situat a 3 km de Bot, seguint el curs del riu Canaletes situats al municipi d'Horta de Sant Joan.
- L'Agulla
- La rotonda sortin del poble.
Localitats agermanades
[modifica]- Cournonterral (França)
Referències
[modifica]- ↑ «Diccionari català-valencià-balear». [Consulta: 17 abril 2024].
- ↑ Cortés i Manyà, Antoni. Toponímia. Centre d'Estudis de la Terra Alta.
- ↑ «Resultats de les eleccions municipals. Vots a partits. Bot» (en català). [Consulta: 9 agost 2022].
- ↑ Junta Electoral Central. Butlletí Oficial de la Província de Tarragona 19790302 (en castellà), 1979 [Consulta: 9 agost 2022].
- ↑ Mayor, Anna. «Una moció de censura desbanca de l'alcaldia de Bot el candidat de CiU cinc mesos després de les eleccions municipals». El Punt Avui, Una moció censura desbanca l'alcaldia Bot el candidat CiU cinc mesos després les eleccions municipals. [Consulta: 14 novembre 2020].
- ↑ Cooperativa Agrícola Sant Josep
- ↑ «Celler Cal Menescal».
- ↑ d. a.. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 41. ISBN 84-393-5437-1.
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- AAVV. Guía de Catalunya. Todos los pueblos y todas las comarcas, 1989. ISBN 84-87135-01-3.
Enllaços externs
[modifica]
