Vés al contingut

Warner Bros. Pictures

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióWarner Bros. Pictures

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusestudi de cinema
societat
negoci Modifica el valor a Wikidata
Indústriaindústria de l'entreteniment Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaWarner Bros.-Seven Arts, Inc. (1969) Modifica el valor a Wikidata
Creaciónovembre 1969
Activitat
Produeixpel·lícula Modifica el valor a Wikidata
Membre deMotion Picture Association Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Entitat matriuWarner Bros. Modifica el valor a Wikidata
Lloc webwarnerbros.com… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: co0456097 TMDB (empresa): 174 Discogs (segell): 266730
Facebook: WarnerBrosPictures X: wbpictures Instagram: wbpictures Youtube (canal): UCjmJDM5pRKbUlVIzDYYWb6g Pinterest: wbpictures Modifica el valor a Wikidata

Warner Bros. Pictures és un estudi cinematogràfic estatunidenc i un sector de distribució de la filial Warner Bros. Motion Picture Group de Warner Bros., al seu torn propietat de Warner Bros. Discovery. Té la seu al complex Warner Bros. Studios de Burbank (Califòrnia).

L'estudi va ser fundat el 4 d'abril de 1923 pels germans Harry Warner, Albert Warner, Sam Warner i Jack L. Warner. A més de produir les seves pròpies pel·lícules, l'estudi s'encarrega de les operacions de producció, distribució cinematogràfica, màrqueting i promoció de pel·lícules produïdes i estrenades per altres marques comercials de Warner Bros com ara Warner Bros. Pictures Animation, New Line Cinema i Castle Rock Entertainment, així com diversos productors externs.[1]

Warner Bros. Pictures és actualment un dels quatre estudis cinematogràfics d'acció real dins del Warner Bros. Motion Picture Group, els altres són New Line Cinema, Castle Rock Entertainment i Spyglass Media Group (amb una participació minoritària). Les franquícies cinematogràfiques amb més èxit comercial de Warner Bros. inclouen Harry Potter, Univers DC (anteriorment DC Extended Universe), El Senyor dels Anells i Monsterverse. Barbie (2023) és la pel·lícula més taquillera de l'estudi a tot el món amb 1.400 milions de dòlars d'ingressos.

Història

[modifica]

El predecessor de l'estudi (i la moderna Warner Bros. Entertainment en conjunt) va ser fundat el 1910 com a Warner Features Company a New Castle (Pennsilvània), pel cineasta Sam Warner i els seus socis i germans, Harry, Albert i Jack.[2] Van produir la seva primera pel·lícula, Peril of the plains el 1912,[3] que Sam va dirigir per a la St. Louis Motion Picture Company. El 1915, Sam i Jack es van traslladar a Califòrnia per establir-hi un estudi de producció el 8 de juliol d'aquell any,[4] Albert i Harry van crear la Warner Brothers Distributing Corporation, amb seu a Nova York, per a comercialitzar-ne les pel·lícules.[5][6][7] El 1918, durant la Primera Guerra Mundial, els quatre germans Warner van produir una adaptació del llibre My four years in Germany de James W. Gerard com la seva primera gran pel·lícula. L'elecció del tema va ser agosarat, atesa la sensibilitat del contingut relacionat amb la guerra,[8] però la pel·lícula bèl·lica va ser un èxit de taquilla i va ajudar els germans a ser reconeguts com a productors de prestigi.[9]

El 4 d'abril de 1923 es va fundar oficialment Warner Bros. Pictures, Inc., car els germans es van centrar per complet en la indústria cinematogràfica.[10] El 1927 Warner Bros. Pictures va revolucionar la indústria cinematogràfica amb el llançament de la seva primera pel·lícula sonora, The Jazz Singer, protagonitzada per Al Jolson. Això no obstant, el cofundador de l'estudi, Sam Warner, va morir abans de l'estrena de la pel·lícula.[11] Quan l'empresa es va diversificar durant els anys posteriors va ser rebatejada amb el nom paraigua actual.

L'estudi ha estrenat vint-i-cinc pel·lícules que han estat nominades a l'Oscar a la millor pel·lícula, entre les quals: Disraeli (1929), I Am a Fugitive from a Chain Gang (1932), El carrer 42 (1933), Here Comes the Navy (1934), A Midsummer Night's Dream (1935), Anthony Adverse (1936), The Life of Emile Zola (1937), Les aventures de Robin Hood (1938), Four Daughters (1938), Jezebel (1938) i Dark Victory (1939).

Després de la demanda antimonopoli de 1948, la incertesa va portar Warner Bros. a vendre la majoria de les seves pel·lícules i dibuixos animats anteriors a 1950[12][13] a Associated Artists Productions (aap) el 1956. A més, aap també va obtenir els dibuixos animats dels Estudis Fleischer i Famous Studios, originalment de Paramount Pictures. Dos anys més tard, aap va ser venuda a United Artists (UA), que va ser propietària de l'empresa fins al 1981, quan Metro-Goldwyn-Mayer (MGM) va adquirir UA.[14]

El 1989, Warner Communications va adquirir Lorimar-Telepictures Corporation i es va fusionar amb Time Inc. per a formar Time Warner (ara coneguda com a Warner Bros. Discovery).[15] El catàleg de Lorimar incloïa la biblioteca posterior al 1974 de Rankin/Bass Productions, així com la biblioteca posterior al 1947 de Monogram Pictures /Allied Artists Pictures Corporation. El 1991, Turner Broadcasting System va adquirir l'estudi d'animació Hanna-Barbera i la biblioteca Ruby-Spears de Great American Broadcasting. Anys més tard, Turner Broadcasting System també va adquirir Castle Rock Entertainment el 22 de desembre de 1993,[16][17] i New Line Cinema el 28 de gener de 1994.[18][19] El 10 d'octubre de 1996 Time Warner Entertainment va adquirir Turner Broadcasting System, retornant així a casa la biblioteca anterior al 1950 de Warner Bros. A més, Warner Bros. només posseeix la biblioteca posterior al 1994 de Castle Rock Entertainment.

Les fusions i adquisicions han ajudat a Warner Bros. a acumular una col·lecció diversa de pel·lícules, dibuixos animats i sèries de televisió. A partir del 2022, Warner Bros. posseïa més de 145.000 hores de programació, incloent-hi 12.500 llargmetratges i 2.400 sèries de televisió que comprenen més de 150.000 episodis individuals.[20] Warner Bros. també posseeix diversos universos compartits . Alguns d'aquests estan basats en llibres i còmics, incloent-hi algunes de les propietats intel·lectuals més taquilleres de la indústria cinematogràfica.

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1. The Chaplin Effect: Ghosts in the Machine and Animated Gags, University of California Press, 2019-12-31, pàg. 15–28, ISBN 9780520950122, doi:10.1525/9780520950122-003, <http://dx.doi.org/10.1525/9780520950122-003>. Consulta: 30 octubre 2023
  2. ↑ «Harry, Albert, Sam and Jack Warner: the most famous Hollywood family, creators the Warner Bros.». Russian-American Heritage Museum. Arxivat de l'original el December 4, 2022. [Consulta: 23 desembre 2021].
  3. ↑ «IMDb – Peril of the Plains (1912)». IMDb. [Consulta: 23 desembre 2021].
  4. ↑ Pawlak, Debra Ann. Bringing Up Oscar. Simon and Schuster, 12 January 2012. ISBN 9781605982168.
  5. ↑ «Business Entity Detail: Warner Bros. Distributing Corporation (search on Entity Number: C0080357)». California Business Search. California Secretary of State. Arxivat de l'original el February 23, 2018. [Consulta: 19 juny 2019].
  6. ↑ «Warner Brothers Get Mutt And Jeff». Moving Picture World, 01-09-1917.
  7. ↑ «Warners Have New Policy». The New York Clipper, 01-05-1917.
  8. ↑ Jacobson, Lara. The Warner Brothers Prove Their Patriotism.
  9. ↑ «Warner's First Feature Film Turns 100» (en anglès americà). WarnerBros.com, 09-03-2018. Arxivat de l'original el June 10, 2023. [Consulta: 8 maig 2022].
  10. ↑ Maas, Jennifer. «Warner Bros. Reveals 100th Anniversary Logo, Teases Rollout of Commemorative Content, Products and Events» (en anglès americà). Variety, 23-03-2022. [Consulta: 8 maig 2022].
  11. ↑ «Warner, Movie Magnate, Dies: Sam Warner, Former Youngstown Man, Rose from Obscurity to Leader in Field». The Youngstown Daily Vindicator, 05-10-1927.
  12. ↑ Schickel, Richard; George Perry. You must remember this : the Warner Bros. story. Philadelphia, Pa.: Running Press, 2008. ISBN 978-0-7624-3418-3. OCLC 191926490.
  13. ↑ «Media History Digital Library». archive.org. Arxivat de l'original el March 25, 2019. [Consulta: 17 setembre 2019].
  14. ↑ Hoyt, Eric. Hollywood Vault: Film Libraries Before Home Video (en anglès). Univ of California Press, 2014-07-03. ISBN 978-0-520-95857-9.
  15. ↑ «Crash Landing Merv Adelson—TV mogul, multimillionaire, and friend of the famous—lived a show-business fantasy. His bankruptcy has shocked Hollywood. – November 10, 2003». CNN. Arxivat de l'original el January 26, 2013. [Consulta: 2 setembre 2015].
  16. ↑ «Turner Broadcasting Company Report». sec.gov. Securities and Exchange Commission. Arxivat de l'original el July 10, 2017. [Consulta: 8 novembre 2017].
  17. ↑ «Done deal: Turner Broadcasting System Inc. said it closed.....». .
  18. ↑ «New Line to Join Ted Turner Empire Today : Film: With more money, the company is likely to add a few big movies to its annual production schedule.». Los Angeles Times, 28-01-1994. Arxivat de l'original el March 25, 2019. [Consulta: 30 octubre 2019].
  19. ↑ «New Line Cinema». ethicalbusinessbureau.com. Arxivat de l'original el 2016-03-02. [Consulta: 30 octubre 2019].
  20. ↑ «WarnerBros.com | Warner Bros. Unveils Centennial Logo in Advance of the Iconic Studio's 100th Anniversary | Press Releases». www.warnerbros.com. Arxivat de l'original el September 5, 2022. [Consulta: 13 juliol 2022].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Warner_Bros._Pictures&oldid=37121555»