Vuorelainenita
 Vuorelainenita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | (Mn,Fe)(V,Cr)₂O₄ |
| Epònim | Yrjö Vuorelainen (en)  |
| Localitat tipus | mina Sätra, Doverstorp ore field, Finspång, Östergötland, Suècia |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.BB.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.BB.05 |
| Dana | 7.2.4.1 |
| Heys | 7.12.21 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | cúbic |
| Grup puntual | cubic-hexoctahedral (en) |
| Grup espacial | grup espacial 227 |
| Duresa (Mohs) | 6,5 |
| Lluïssor | submetàl·lica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1980-048 |
| Any d'aprovació | 1980 |
| Símbol | Vuo |
| Referències | [1][2] |
La vuorelainenita és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de l'espinel·la. Rep el seu nom del geòleg finlandès Yrjö Vuorelainen (1922-).
Característiques
[modifica]La vuorelainenita és un òxid de fórmula química (Mn,Fe)(V,Cr)₂O₄. Cristal·litza en el sistema cúbic. Forma cristalls imperfectes, i se'n troba també granular o massiva, junt als gran d'altres minerals, de fins a 80μm. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6,5. Forma una sèrie de solució sòlida amb la manganocromita.[3]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la vuorelainenita pertany a «04.BB: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 3:4 i similars, amb només cations de mida mitja» juntament amb els següents minerals: cromita, cocromita, coulsonita, cuprospinel·la, filipstadita, franklinita, gahnita, galaxita, hercynita, jacobsita, manganocromita, magnesiocoulsonita, magnesiocromita, magnesioferrita, magnetita, nicromita, qandilita, espinel·la, trevorita, ulvöspinel·la, zincocromita, hausmannita, hetaerolita, hidrohetaerolita, iwakiïta, maghemita, titanomaghemita, tegengrenita i xieïta.
Formació i jaciments
[modifica]Es troba en dipòsits de sulfurs de ferro metamorfosats, associada amb vulcanisme fèlsic submarí. També es pot trobar en esquists de quarsita. Sol trobar-se associada a altres minerals com: pirrotina, rútil, pirofanita, esfalerita, calcopirita, alabandita, eskolaïta, karelianita, schreyerita o olkhonskita. Va ser descoberta l'any 1980 a la mina Sätra, a Doverstorp, Finspång (Östergötland, Suècia).
Referències
[modifica]
- ↑ «Vuorelainenite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 24 abril 2016].
- ↑ «Vuorelainenite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 24 abril 2016].
- ↑ «Manganochromite-Vuorelainenite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 24 abril 2016].