Ungüent
Els ungüents són una preparació semisòlida d'ús tòpic, tradicionalment d'origen medicinal, composta exclusivament per substàncies lipídiques (greixos, olis, ceres i resines) sense contingut aquós. Són formes farmacèutiques conseqüència de la utilització de greixos o substàncies de propietats similars per a aplicació de principis actius a la pell . La consistència és més espessa i pastosa que la d'una pomada i es fon fàcilment al contacte amb la calor corporal. Al contrari de la pomada o les cremes, que poden contenir una petita proporció d'aigua, la diferència fonamental és l'absència d'aigua en la composició, l'ungüent és completament anhidre.[1]
Etimologies
[modifica]El terme prové del llatí unguentum que significa ungüent, d' unguens, participi actiu d'unguere que significa untar, ungir .[2]
Història
[modifica]És una de les formes farmacèutiques més antigues i era una preparació que els primers mercaders auxiliars de medicina feien a petició dels metges a l'Edat Mitjana, en virtut d'aquest fet, a aquestes persones se'ls va conèixer com a ungüentaris. Els ungüentaris eren diferents dels pigmentaris, els qui feien altres formulacions terapèutiques, però a tots dos se'ls considera precursors dels moderns farmacèutics .[3]
La Bíblia esmenta els ungüentaris i els seus preparats al Llibre de l'Eclesiàstic, al capítol XXXVIII, verset 6-7.[4]
L' ungüent és una preparació semisòlida d'ús tòpic, tradicionalment d'origen medicinal, composta exclusivament per substàncies lipídiques (greixos, olis, ceres i resines) sense contingut aquós. La consistència és més espessa i pastosa que la d'una pomada i es fon fàcilment al contacte amb la calor corporal. A diferència de la pomada, que pot contenir una petita proporció daigua, lungüent és completament anhidre.[5]
Definició i característiques
[modifica]L'ungüent es caracteritza per:
- absència total d'aigua en la composició;
- base exclusivament lipídica (olis, greixos animals o vegetals, ceres, bàlsams);
- incorporació de resines o gomes finament polvoritzades;
- textura densa i untuosa que s'estova amb la calor;
- finalitat medicinal, protectora o aromàtica.
Aquestes característiques coincideixen amb la definició tradicional francesa:
- «L'ungüent no és una pomada… L'ungüent no conté o conté aigua i està compost únicament de lípids, ceres i greixos barrejats amb pólvores de resina..»* [6]
Diferències amb la pomada
[modifica]
Tot i que en el llenguatge comú els dos termes es confonen, des del punt de vista farmacèutic i històric hi ha diferències clares:
| Característica | Ungüent | Pomada |
|---|---|---|
| Contingut en aigua | Cap | Pot contenir aigua |
| Base | Lipídica pura (greixos, ceres, resines) | Lipídica o emulsionada |
| Consistència | Més espessa i pastosa | Més tova |
| Origen històric | Preparat medicinal aromàtic | Preparat semisòlid general |
| Fusió amb calor | Es fon fàcilment | Menys sensible a la calor |
La distinció coincideix amb la farmacopea galènica i amb la tradició mediterrània.[7]
L'absència d'aigua confereix a l'ungüent una gran estabilitat i una acció oclusiva intensa sobre la pell.
Usos medicinals
[modifica]Històricament, els ungüents s'empraven per a:
- suavitzar i protegir la pell irritada;
- vehicular substàncies aromàtiques o antiinflamatòries;
- tractar ferides superficials;
- preparar bàlsams perfumats.[8]
Actualment, el terme s'usa menys en farmacologia moderna, on es prefereix el terme ointment per designar totes les formes semisòlides lipídiques.[9]
Tradició mediterrània i medieval
[modifica]A la farmacopea medieval de la Corona d'Aragó, Catalunya i Occitània, els ungüents eren preparacions habituals. Autors com Arnau de Vilanova descriuen ungüents elaborats amb oli, cera, resines i fruites aromàtiques.[10]
Cites d'Arnau de Vilanova
[modifica]Arnau descriu ungüents completament anhidres i perfumats, per exemple:
- Unguentum fiat ex oleo et cera cum pomis odoriferis ad confortandum cutem.»*
(«Que es faci un ungüent amb oli i cera amb pomes oloroses per enfortir la pell.») [10]
I també:
- «Electuària mollia ex fructibus dulcibus et oleis temperatis.»*
(«Electuaris tous fets amb fruits dolços i olis temperats.») [10]
Aquestes formulacions corresponen exactament al concepte tradicional d'ungüent.
Composició
[modifica]Els ungüents poden contenir:
- olis vegetals (oliva, ametlla, llinosa);
- greixos animals purificats;
- ceres (cera d'abella, cera de carnauba);
- bàlsams i resines (mirra, encens, benjuí);
- gomes naturals (goma aràbiga, escurabutxaques);
- pólvores aromàtiques o espècies (canyella, safrà, clau).[11]
Resumint, els ungüents estan constituïts per greixos o substàncies de característiques semblants que presentin aspecte semisòlid a 25 °C. És aquesta propietat física allò que realment les defineix ja que la composició química és enormement variada. Solament alguns són greixos veritables, sent la majoria hidrocarburs.
La base més usualment utilitzada és la Parafinum molle encara que sigui més coneguda pel seu nom comercial: vaselina . Altres sinònims són, vaselina blanca, parafina tova, petroleïna, ungüent de parafina o albolè. La vaselina és una barreja d'hidrocarburs derivats del petroli sòlids i líquids, que estan carregats d'impureses, que li donen un color groguenc fosc (vaselina groga) i la fan apta només per a ús industrial. El posterior blanqueig i absorció d'impureses li donen un aspecte final. La vaselina és una massa blanquinosa, translúcida en fines capes, d'aspecte gras, untuosa al tacte, insípida i inodora o amb una lleugera olor característica. S'ha de protegir de la llum, encara que és inalterable a l'aire. Aquestes propietats són les que donen gran avantatge als greixos animals o vegetals com a base de múltiples fórmules magistrals i específics.
Una altra substància molt utilitzada és la Paraffinum liquidum, també coneguda com a parafina líquida, petrolat líquid, oli de parafina, oli de vaselina o vaselina líquida, i com a petrolatum a la farmacopea britànica, on la podem trobar formant part de l' ungüent de parafina . És un líquid oleaginós, incolor, neutre, inodor i insípid.
Un altre greix molt utilitzat és la Adeps lanae o lanolina, massa densa, suau, enganxosa i groguenca que s'obté de la llana. Com a tal s'utilitza en els ungüents sota la denominació de lanolina anhidra, ja que encara que sigui insoluble en aigua sí que és miscible per trituració, obtenint la lanolina hidratada . Aquesta última és realment una crema, de manera que tindrà les propietats de la mateixa.
Els olis són massa fluids per fer-los servir de forma aïllada, però sí que se solen afegir a altres substàncies per millorar les seves qualitats de base o per dissimular les característiques assecants d'algunes medicacions. Un exemple clàssic és l' ungüent diaquiló d'Hebra, en què s'associen oli d'oliva, òxid de zinc i diaquiló. A més de l'oli d'oliva, els més utilitzats són l'oli de sèsam, colza, cacauet, ametlles, lli, cedre o el de ricí (Castor oil de la farmacopea britànica i que pot mal traduïr com oli de Castor ).[12]
Una forma especial d'ungüents s'obté endurint aquests amb substàncies de gran consistència (per exemple cera d' abella ), obtenint els llapis, de gran predicament en la indústria cosmètica com a barres de llavis
Els propilenglicols són substàncies de síntesi que superen els inconvenients dels ungüents clàssics, com la lanolina i que a més presenten l'avantatge de no precisar de l'addició de preservadors en la seva formulació. Tenen una fase externa similar a una crema però propietats d'ungüent.
Els principis actius que poden afegir-se als ungüents són incalculables ja que accepten no només els liposolubles, sinó que també poden incorporar substàncies no liposolubles mitjançant la conversió en pols o fins i tot mitjançant dispersió col·loïdal .
Tipus
[modifica]D'acord amb la naturalesa de la base, la preparació pot tenir característiques hidrofíliques o hidrofòbiques . Ha de contenir els excipients adequats que permetin qualitat, estabilitat i durabilitat. En aquest cas s'utilitzen agents antimicrobians, dispersants, antioxidants, estabilitzants, emulsionants i espessidors. Regularment són
- Bases d'hidrocarburs: parafina dura i tova.
- Bases d'absorció: greix de llana, cera d'abella.
- Bases solubles en aigua: polietilenglicol 200, 300, 400, 1000, 1500, 4000.
Segons el tipus de teràpia, la preparació de l'ungüent es farà segons les especificacions de la farmacopea del país on es fabricarà tenint en compte la necessitat del tipus d'afecció a tractar i el lloc d'aplicació, ja sigui pell o mucosa. Els ungüents es formularan utilitzant bases hidròfobes, hidròfiles o emulsificants en aigua per obtenir preparacions que seran immiscibles, miscibles o emulsificables amb les secrecions cutànies o mucoses. Així, obtindrem:
- Ungüents hidròfobs: amb regularitat tenen poca aigua i absorbeixen poca quantitat d'aquesta. Es fabriquen utilitzant parafina, oli vegetal, cera com espessidor i greix animal entre altres elements.
- Ungüents hidròfils: tenen la propietat de ser miscibles amb aigua. Consten de barreges de polietilenglicol de diferent pes molecular (generalment un líquid i un sòlid). .
- Ungüents emulsificants en aigua: aquesta forma li dóna la característica d'absorbir més quantitat d'aigua ja que consisteixen d'una base de greix hidròfob a la qual s'afegeix un agent en emulsió aigua/oli.
La formulació dels ungüents oftàlmics és diferent dels que s'apliquen a la pell.
Indicacions
[modifica]Els greixos clàssics, del tipus de la vaselina, tenen l'inconvenient de ser comedogèniques, podent a més originar irritació, fol·liculitis, pigmentació i queratosi .[13] La lanolina i els seus derivats estan donant cada vegada amb més freqüència reaccions de sensibilització (èczema de contacte).[14]
En línies generals, els ungüents sense principis actius afegits poden utilitzar-se per retirar crostes, descamacions i per millorar la pell seca i esquerdada com a emol·lients. Segons la naturalesa dels principis actius afegits tindran unes o altres indicacions, però sempre tenint en compte utilitzar-los en èczemes crònics o lesions seques. L'èczema agut, sobretot el molt humit, és una contraindicació per a l'ús dels ungüents. Així mateix, pel seu desagradable efecte cosmètic moltes pomades no són tolerades al cuir cabellut.
Són la base ideal per a lesions seques, hiperqueratòsiques i profundes, com el psoriasi, liquen pla, neurodermitis, hiperqueratosi fissuràries, lupus discoide, diferents formes de pitiriasi, etcètera. A causa de l'absència d'aigua es poden utilitzar en una gran quantitat d'ocasions sense necessitat d'afegir conservants, cosa que els fa indicació en pells molt sensibles o amb antecedents de dermatitis de contacte sense filiar. Tot i això, s'estenen més fàcilment sobre la superfície de la pell i són cosmèticament més agradables si contenen certa quantitat d'aigua. Això ens fa estar en continu equilibri entre el millor terapèuticament parlant i allò que el pacient està disposat a tolerar.
La gran majoria dels lubricants d'ús en terapèutica farmacològica són emulsions en ungüent, amb un contingut predominant d'ungüent i una petita quantitat daigua. L'aigua o fase interna, roman en forma de gotes dins l'ungüent, o fase externa, constituint unes emulsions lubricants d'aigua en oli.
Referències
[modifica]- ↑ «Ungüento». Diccionario de la lengua española. Real Academia Española (castellà).
- ↑ Breve Diccionario Etimológico de la Lengua Española; Autor: Guido Gómez de Silva
- ↑ Orígenes de la Profesión Farmacéutica. Autor: Santiago A. Celsi
- ↑ Biblia Católica Guadalupana, Edición 1981.
- ↑ Aulton, Michael E. «Semisolid Dosage Forms». A: Aulton's Pharmaceutics: The Design and Manufacture of Medicines. 5th. Elsevier, 2018. ISBN 978-0702070051.
- ↑ «CNRTL – Onguent».
- ↑ Florence, A.T.. «Semisolids». A: Physicochemical Principles of Pharmacy. 6th. Pharmaceutical Press, 2015. ISBN 978-0857111746.
- ↑ Benet, Pere. La farmàcia medieval a la Corona d'Aragó. IEC, 2004.
- ↑ «Ointments». A: USP–NF: United States Pharmacopeia–National Formulary. USP, 2020.
- 1 2 3 Vilanova, Arnau de. Michael McVaugh. Opera Medica Omnia. Institut d'Estudis Medievals, 2000.
- ↑ Rowe, Raymond C. «Waxes and Oleaginous Bases». A: Handbook of Pharmaceutical Excipients. 7th. Pharmaceutical Press, 2012. ISBN 978-0857110275.
- ↑ Dulanto, F. Dermatología médico-quirúrgica. Tomo II. Cap. 53. 1.341 pp. Ed. Anel s.a. Granada. 1.982 ISBN 84-85622-18-9
- ↑ McKenzie, A.W. y Wilkinson, D.S. Topical therapy en Rook. Recent advances in Dermatology 4. Churchill-Livingstone ed. Londres. 1977.
- ↑ Dulanto, F. Dermatología médico-quirúrgica. Tomo II. Cap. 53. 1.341 pp. Ed. Anel s.a. Granada. 1.982 ISBN 84-85622-18-9
Bibliografia
[modifica]- McKenzie, AW i Wilkinson, DS Topical therapy a Rook. Recent advances in Dermatology 4. Churchill-Livingstone ed. Londres. 1.977
Enllaços externs
[modifica]
- «Emulsión, pomada, ungüento, crema o gel». Bepanthol Spain, 22-02-2024. [Consulta: 16 maig 2026].