Samuel Haughton
Samuel Haughton (Carlow, 21 de desembre de 1821 - Dublín, 31 d'octubre de 1897) va ser un científic irlandès, conegut, sobretot, per la seva forta oposició a les teories de Charles Darwin.
Vida i obra
[modifica]Haughton era fill d'una família quàquera de comerciants. D'infant va rebre una bona educació a l'escola diocesana del seu poble, on va adquirir un profund amor per la natura.[1] Amb disset anys, va ingressar al Trinity College (Dublín) (després de convertir-se a l'anglicanisme), en el qual es va graduar amb honors el 1843. L'any següent, amb només vint-i-tres anys, va aconseguir superar l'examen per a convertir-se en el més jove fellow del Trinity College.[2] Tal com exigien les normes, va ser ordenat diaca el 1845 i sacerdot el 1847.[1]
El 1851 és nomenat catedràtic de geologia del Trinity i el 1859, sense deixar la càtedra, comença a estudiar medicina a la universitat de Dublín,[3] en la que es gradua el 1862.[4][5]
La seva obra científica té, doncs, tres vessants: matemàtiques, geologia i medicina.[6]
En el vessant matemàtic, cal destacar la seva col·laboració amb Joseph Allen Galbraith, col·lega seu al Trinity College, amb qui va publicar conjuntament un bon nombre de llibres de text.[7] Tots dos havien ingressat al Trinity College al mateix temps, i van ser escollits fellows també simultàniament; tots dos es van convertir a l'Església anglicana per poder ser membres del Trinity; i tots dos eren prou hàbils amb la matemàtica aplicada. La seva col·laboració es compon d'una dotzena de títols[8] que van aparèixer entre 1852 (geometria) i 1864 (màquines de vapor) i que en conjunt havien venut més de tres-cents mil exemplars a l'acabament del segle xix.[9]
En el vessant geològic, la seva obra es compon d'una cinquantena d'articles, sobre els més diversos temes, essent considerat un dels iniciadors de la geoquímica. També cal destacar que aplica les seves habilitats matemàtiques de forma sistemàtica a tots els seus estudis.[10]
En el vessant mèdic, va escriure disset articles en els quals també utilitzava les matemàtiques com eina. El seu treball en aquest aspecte és de difícil valoració, ja que la pràctica de mesurar en medicina encara no era universalment acceptada.[11] Per exemple, un dels temes amb els quals sempre se l'ha relacionat, és el que es coneix com la caiguda del penjat (hangman's drop), en què estudiava la distància mínima que havia de caure el cos d'un condemnat a la forca per a morir de manera instantània i sense patiments extraordinaris.[12]
D'altra banda, també va ser el primer científic a oposar-se a la teoria de l'evolució de Charles Darwin. Ja el febrer de 1859 (abans de la publicació de L'origen de les espècies) criticava els punts de vista de Darwin i Wallace, exposats en una conferència que van fer a Londres el 1858.[13] Després de la publicació del llibre, va continuar sent molt crític i bel·ligerant amb els punts de vista de Darwin, dient que no eren més que teories antigues, de Buffon o de Lamarck, demostrades totalment incorrectes.[14]
Referències
[modifica]- 1 2 Mollan, 2007, p. 858.
- ↑ Jessop, 1973, p. 10.
- ↑ Jessop, 1973, p. 11.
- ↑ DeArce, 2012, p. 338.
- ↑ Mollan, 2007, p. 862.
- ↑ Jessop, 1973, p. 12.
- ↑ DeArce, 2012, p. 339.
- ↑ Mollan, 2007, p. 869-870.
- ↑ DeArce, 2012, p. 340.
- ↑ Jessop, 1973, p. 14.
- ↑ Jessop, 1973, p. 17.
- ↑ Mulvihill, 2002, p. 365.
- ↑ Bowler, 2009, p. 412.
- ↑ Bowler, 2009, p. 413.
Bibliografia
[modifica]- Bowler, Peter J. «In Retrospect: Charles Darwin and his Dublin critics: Samuel Haughton and William Henry Harvey» (en anglès). Proceedings of the Royal Irish Academy. Section C, Vol. 109, Num. C, 2009, p. 409-420. ISSN: 0035-8991.
- DeArce, Miguel «The parallel lives of Joseph Allen Galbraith (1818—90) and Samuel Haughton (1821-97): religion, friendship, scholarship and politics in Victorian Ireland» (en anglès). Proceedings of the Royal Irish Academy. Section C, Vol. 112, Num. C, 2012, p. 333-359. ISSN: 0035-8991.
- Jessop, W.J.E. «Samuel Haughton: A Victorian polymath» (en anglès). Hermathena, Vol. 116, 1973, p. 3-26. ISSN: 0018-0750.
- Mollan, Charles. «Samuel Haughton (1821-1897)». A: It's Part of What We Are (en anglès). Royal Dublin Society, 2007, p. 855-873. ISBN 978-0-86027-055-3.
- Mulvihill, Mary. «The hangman's drop». A: Ingenious Ireland (en anglès). Townhouse & Countryhouse, 2002, p. 365-366. ISBN 1-86059-145-0.
- Spearmen, T.D.. Samuel Haughton: Victorian Polymath (en anglès). Royal Irish Academy, 2002. ISBN 978-1-8740-4594-6.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Samuel Haughton» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Spearman, T.D. «Haughton, Samuel» (en anglès). Oxford Dictionary of National Biography, 2004. [Consulta: 13 setembre 2025].