Peter Wilhelm Lund
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 14 juny 1801  Copenhaguen (Dinamarca) | ||
| Mort | 25 maig 1880 (78 anys) Lagoa Santa (Brasil) | ||
| Residència | Lagoa Santa | ||
| Formació | Universitat de Copenhaguen Universitat Christian Albrecht de Kiel | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Zoologia, botànica i paleontologia | ||
| Ocupació | antropòleg, botànic, explorador, col·leccionista de plantes, naturalista, arqueòleg, zoòleg, paleontòleg, col·lecionista científic | ||
| Membre de | |||
| Influències | |||
| Obra | |||
| Abrev. botànica | P.W.Lund | ||
| Abrev. zoologia | Lund | ||
| Premis | |||
| |||
 | |||
Peter Wilhelm Lund (Copenhaguen, 14 de juny de 1801 - Lagoa Santa, 25 de maig de 1880) fou un paleontòleg danès, un dels naturalistes més destacats del segle xix,[1][2] i és considerat el pare de la paleontologia i l'arqueologia al Brasil.[3] Després de traslladar-se permanentment al Brasil el 1833, va dur a terme excavacions extraordinàries en coves de pedra calcària a la vall del Rio das Velhas, a Minas Gerais, durant 10 anys, descrivint meticulosament la fauna mamífera d'aquella regió i els canvis ambientals que s'havien produït des del Plistocè.[4]
A la seva obra mestra, L'origen de les espècies, Charles Darwin esmenta l'admirable col·lecció d'ossos fòssils recollits a les coves del Brasil per Lund, que es troba al Museu d'Història Natural de Dinamarca, a Copenhaguen.[5]
Biografia
[modifica]Va néixer en una pròspera família camperola del centre de Jutlàndia i es va graduar en Medicina a la Universitat de Copenhaguen el 1824. Gran estudiós de botànica i zoologia, va viatjar al Brasil, establint-se a Rio de Janeiro i fent diverses excursions en aquesta província entre 1825 i 1829. En aquestes excursions, va recollir una gran quantitat de material botànic i zoològic, que va enviar, en part, al Museu d'Història Natural de Dinamarca.[6]
El 1829 va tornar a Europa, on es va doctorar a la Universitat de Kiel, i va visitar universitats europees, com ara Berlín, Dresden, Praga, Viena, Roma i el Museu d'Història Natural de París, on va assistir a cursos de Georges Cuvier, impartits al Collège de France, adherint-se profundament al catastrofisme d'aquell naturalista francès.[7][8][9]
El 1825 realitzà el seu primer viatge per crear una col·lecció de vegetals i una altra d'insectes a Rio de Janeiro, Brasil, país al qual tornaria el 1833 per instal·lar-se definitivament a Lagoa Santa (Minas Gerais), pensant que el clima l'ajudaria a suportar la seva malaltia respiratòria. En aquesta zona de relleu kàrstisc, Lund explorà sistemàticament les cavernes i compongué la seva col·lecció de més de dotze mil restes fòssils del Plistocè i de les restes de l'Homem de Lagoa Santa, un homínid de característiques negroides, a la gruta Lapinha (1834). Com que les seves investigacions eren finançades per la Corona Danesa, els ossos d'aquest homínid foren enviats al Museu de Zoologia de Copenhaguen.[10] També descobrí nombroses eines lítiques i pintures rupestres.[10]
El 1833, va tornar definitivament al Brasil i, juntament amb el botànic Ludwig Riedel, va viatjar per Rio de Janeiro, São Paulo, Goiás i Minas Gerais . Els resultats dels estudis botànics realitzats en aquesta expedició es van publicar a Observacions sobre a vegetació dels camps de l'interior del Brasil, especialment fitohistòriques , publicat el 1835. A Curvelo, Minas Gerais, va conèixer un altre danès, Peter Claussen, que el va introduir a les coves de la regió càrstica de la vall del Rio das Velhas. Va decidir establir-se a Lagoa Santa i va estudiar un gran nombre de fòssils trobats als centenars de coves entre Sabará i Curvelo. També es va dedicar a la investigació arqueològica. Va estudiar les muntanyes de la Serra do Espinhaço, va recollir material i el va enviar a la Royal Society of Antiquaries of the North de Copenhaguen, juntament amb un memorial sobre el tema.[11]
Fou el primer naturalista a descobrir Speothos venaticus (1842). També postulà correctament l'existència de dues (i no una) espècies extintes de peresós gegant, cosa que fou confirmada un segle i mig més tard. També estudià els esquelets d'espècies extintes de cavalls americans i el maquerodontí Smilodon populator.[10]
El 1845, al·legant manca de fons, Lund va acabar bruscament la seva feina a les coves. Va fer les maletes i va donar la seva vasta col·lecció, d'uns 20.000 articles, al rei Cristià VIII de Dinamarca. Un únic exemplar d'una calavera humana que va trobar roman al Brasil, a l'IHGB. Va romandre a Lagoa Santa la resta de la seva vida. A principis de 1880, Lund va emmalaltir i va morir en pau el 25 de maig. L'enterrament va tenir lloc amb música a tot volum durant tota la processó fins al cementiri, i tota la població de Lagoa Santa va seguir el taüt.[12]
Lund era cosí del filòsof Søren Kierkegaard i del bisbe Peter Kierkegaard.[13]
Referències
[modifica]- ↑ Holten, B. & M. Sterll (2011) Peter Lund e as grutas de ossos em Lagoa Santa. Editora UFMG, Belo Horizonte.
- ↑ Faria, Frederico Felipe de Almeida Filosofia e História da Biologia, 3, 2008, p. 139-156.
- ↑ Aguiar, Raquel. «O pai da paleontologia e arqueologia no Brasil». Ciência Hoje/RJ, 01-08-2000. [Consulta: 17 Outubro 2016].
- ↑ Voss, R.S. & P. Myers (1991). Pseudoryzomys simplex (Rodentia: Muridae) and the significance of Lund's collections from the caves of Lagoa Santa, Brazil. Bull. Am. Mus. Nat. Hist. 206:414-432.
- ↑ apsc. «Natural History Museum of Denmark» (en anglès). snm.ku.dk, 03-08-2006. [Consulta: 27 gener 2016].
- ↑ Holten, B. & M. Sterll (2011) Peter Lund e as grutas de ossos em Lagoa Santa. Editora UFMG, Belo Horizonte.
- ↑ Faria, Frederico Felipe de Almeida Filosofia e História da Biologia, 3, 2008, p. 139-156.
- ↑ FARIA, Felipe. Georges Cuvier: do estudo dos fósseis à paleontologia, 2012. São Paulo: Editora 34 & S.Studia, 2012. ISBN 978-85-7326-487-6.
- ↑ Faria, Felipe Revista Brasileira de História da Ciência, 7, 1, 2014, p. 101-109.
- 1 2 3 «Correio lança selo em homenagem ao Lund» (en portuguès). [Consulta: 13 setembre 2025].
- ↑ Holten, B. & M. Sterll (2011) Peter Lund e as grutas de ossos em Lagoa Santa. Editora UFMG, Belo Horizonte.
- ↑ Holten, B. & M. Sterll (2011) Peter Lund e as grutas de ossos em Lagoa Santa. Editora UFMG, Belo Horizonte.
- ↑ Luna Filho, P. E. (2007). Peter Wilhelm Lund: o auge das suas investigações científicas e a razão para o término das suas pesquisas. Tese de Doutorado, Universidade de São Paulo.
