Consubstancialitat
La consubstancialitat o homoousia (del grec antic: ὁμοούσιον, de ὁμός, homós, "igual " i οὐσία, ousía, "ésser" o "essència")[1][2] és un terme teològic cristià, sobretot utilitzat en el Credo de Nicea per descriure Jesús (Déu Fill) com "igual en ésser" o "igual en essència" amb Déu Pare (ὁμοούσιον τῷ Πατρί). El mateix terme es va aplicar més tard també a l'Esperit Sant per designar-lo com a "igual en essència" amb el Pare i el Fill. Aquestes nocions es van convertir en pedres angulars de la teologia en el cristianisme de Nicea, i també representen un dels conceptes teològics més importants dins de la comprensió doctrinal trinitària de Déu.[3]
Consubstancialitat és un terme usat en la cristologia cristiana llatina, encunyat per Tertul·lià a Adversus Hermogenem 44 per traduir el terme grec homousios (ὁμοούσιος "'de la mateixa essència"). Denota identitat de substància o essència malgrat la diferència en aspecte.[4]
Apareix més comunament en la seva forma adjectival, «consubstancial»,[5] del llatí «consubstantialis»,[6] i el seu ús més conegut és en relació amb una explicació, en teologia cristiana, de la relació entre Jesucrist i Déu Pare.
Consubstancialitat descriu la relació entre els ens Divins i el concepte de la Trinitat Cristiana i connota que Déu Pare, Déu Fill i Déu l'Esperit Sant són un sol ésser en què el Fill és generat (nascut) abans de tots els temps o eternament del propi ésser del Pare, del qual l'Esperit procedeix també eternament.
Ús teològic
[modifica]L'afirmació que Jesucrist és «consubstancial amb el Pare» apareix al Credo de Nicea, proclamat al Concili de Nicea del 325.[7] El grec era l'idioma en què es va enunciar originalment el Credo. La paraula utilitzada era ὁμοούσιος[8] i significa «de la mateixa substància».[9][10] Això pot contrastar-se amb el terme ὁμοιούσιος (homoiousios), que significa «de substància similar» i, per tant, no «de la mateixa substància», com es va proposar en un concili eclesiàstic posterior de l'any 359 (el Concili de Selèucia).
Atès que el llatí manca d'un participi de present actiu per al verb "ésser", Tertul·lià i altres autors llatins van traduir el mot grec "ousia"[11] (ser) com a "substantia", i l'adjectiu grec "homoousios" (del mateix ésser) com a "consubstantialis".[4] Tot i que les paraules gregues, que estan relacionades etimològicament amb el verb grec "ésser" i connoten el caràcter inherent personal de cadascú, "substantia," connota tant substància com ésser.
El terme οὐσία és un substantiu del grec antic format a partir del femení del participi present del verb εἰμί, que significa «ser, jo sóc», molt semblant gramaticalment al substantiu anglès «being». No existia una formació gramatical equivalent en llatí, i es va traduir com a essentia o substantia i després indirectament a l'anglès com a «essence» o «substance». Ciceró va encunyar essentia[12] i el filòsof Sèneca i el retòric Quintilià ho van utilitzar com a equivalent d'οὐσία, mentre que Apuleu va traduir οὐσία tant com essentia com substantia. Per designar οὐσία, el teòleg cristià primitiu Tertul·lià va preferir l'ús de substantia en lloc d'essentia, mentre que Agustí d'Hipona i Boeci van adoptar la postura contrària, preferint l'ús d'essentia com a designació per οὐσία.[13][14]
La paraula «consubstancial» va ser utilitzada pel Concili de Calcedònia (451) per declarar que Crist és «consubstancial amb el Pare pel que fa a la divinitat, i consubstancial amb nosaltres pel que fa a la humanitat».[15]
En la teologia cristiana contemporània, l'Esperit Sant també es descriu com a consubstancial amb Pare i Fill.[16] El terme s'usa també per descriure el caràcter humà comú que és compartit per totes les persones humanes. Així, de Crist es diu que és consubstancial amb el Pare en la seva divinitat i consubstancial amb nosaltres a la seva humanitat.
Referències
[modifica]- ↑ οὐσία. Liddell, Henry George; Scott, Robert; A Greek–English Lexicon del Projecte Perseus.
- ↑ ὁμοούσιος, ὁμοιούσιος, ὅμοιος, ὁμός en Liddell i Scott.
- ↑ Bethune-Baker, 2004.
- 1 2 Collins English Dictionary: "consubstantial"
- ↑ Chamber's Twentieth Century Dictionary: «de la misma sustancia, naturaleza o esencia, especialmente de la Trinidad», «unido en una sustancia común»
- ↑ Charlton T. Lewis, Charles Short, “'A Latin Dictionary”': consubstantialis
- ↑ Encyclopædia Britannica: «Credo Niceno»
- ↑ Henry George Liddell, Robert Scott, A Greek-English Lexicon: ὁμοούσιος
- ↑ «Definició d'HOMOOUSIAN» (en inglés). Merriam-Webster.
- ↑ «homousian», The Free Dictionary
- ↑ ousia
- ↑ Conte, G.B.: «Latin Literature: a history» (1987) p. 199
- ↑ Owens, 1951, p. 137–154.
- ↑ Brown, 1996, p. 276.
- ↑ David M. Gwynn. “”Christianity in the Later Roman Empire: A Sourcebook“”. Bloomsbury Publishing. ISBN 978-1-4411-3735-7. p. 256.
- ↑ Steven D. Cone. “”Theology from the Great Tradition“”. Bloomsbury Publishing. ISBN 978-0-567-67002-1. p. 417.
Bibliografia
[modifica]- Brown, Stephen F. (1996). «Theology and Philosophy». Medieval Latin: An Introduction and Bibliographical Guide. Washington, D.C.: CUA Press. p. 267-287. ISBN 978-0813208428.
- Owens, Joseph (1951). The Doctrine of Being in the Aristotelian Metaphysics: A Study in the Greek Background of Mediaeval Thought. Toronto: Pontifical Institute of Mediaeval Studies.