Vés al contingut

Aneurisma

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaAneurisma
Angiografia d'un aneurisma en una artèria cerebral (és la imatge en forma de fesol, en el centre) modifica
Tipusmalaltia vascular Modifica el valor a Wikidata
Especialitatcirurgia vascular, neurocirurgia
Classificació
CIM-10I72
CIM-9442
Recursos externs
DiseasesDB15088 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus001122 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD000783 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0333099 Modifica el valor a Wikidata
Aneurisma sacular

Un aneurisma és una dilatació permanent i localitzada de la paret d’un vas sanguini —habitualment d’una artèria— per debilitament estructural de les seves capes. Es pot trencar i provocar una hemorràgia potencialment greu. Les localitzacions clíniques més rellevants, per freqüència i gravetat, són l’aorta i les artèries cerebrals.[1][2]

Etimologia

[modifica]

El terme «aneurisma» prové del grec antic aneúrysma (dilatació).[3] Vegeu també la definició normativa al DIEC i el Diccionari Enciclopèdic de Medicina (DEM) de l’IEC.[4][5]

Anatomia i fisiopatologia

[modifica]

La paret de les artèries té tres capes. Cadascuna hi aporta una funció i, si es lesiona, pot afavorir que es formi un aneurisma.

Túnica íntima (capa interior)

És la capa que està en contacte amb la sang. Quan l’endoteli es fa malbé —per exemple, per l’aterosclerosi— es facilita l’entrada d’inflamació i es pot debilitar la làmina elàstica interna. Al cervell, les bifurcacions de les artèries (polígon de Willis) reben més “força de la sang” i, si aquesta zona és fràgil, s’hi poden formar petits sacs (aneurismes saculars).[1][6]

Túnica mitjana (capa muscular i elàstica)

Dona resistència i elasticitat al vas. Si amb els anys es perd elastina o cèl·lules musculars, la paret esdevé menys flexible i més dèbil, i el vas es pot anar eixamplant. A l’aorta infrarenal, la quantitat d’elastina és menor que en altres segments, cosa que ajuda a explicar per què l’aneurisma aòrtic abdominal és relativament freqüent en aquesta zona.[7][8]

Túnica adventícia (capa externa)

És l’embolcall de suport i conté petits vasos propis (vasa vasorum) que nodreixen la paret. Quan hi ha inflamació a l’adventícia, o aquests petits vasos no funcionen bé, la paret pot perdre qualitat i afavorir el creixement de l’aneurisma, sobretot a l’aorta.[7][8]

En conjunt, als aneurismes de l'aorta abdominal solen predominar canvis de la matriu (pèrdua d’elastina, substitució per col·lagen) i inflamació crònica; mentre que als aneurismes intracranials pesa especialment el dany focal de la làmina elàstica interna en zones de bifurcació i l’efecte de la força del flux sanguini.[1][6]

Aneurisma fusiforme

L’aneurisma apareix quan un tram de la paret perd la capacitat de contenir la pressió de la sang i queda dilatat de manera permanent.[1] El risc clínic ve del creixement progressiu i de la ruptura, i també de possibles coàguls dins del sac que puguin desprendre’s i obstruir altres artèries (embòlia).[1]

Classificació

[modifica]
Segons la paret
  • Aneurisma veritable: afecta les tres capes de la paret arterial.[1]
  • Fals aneurisma (pseudoaneurisma): col·lecció sanguínia extravascular en comunicació amb la llum; la “paret” és teixit perivascular/coàgul.[1]
Segons la forma
  • Sacular (en baia): protrusió focal, típica de les artèries cerebrals.[1]
  • Fusiforme: dilatació longitudinal uniforme, freqüent a l’aorta.[1]
  • Dissecant: la sang disseca la paret i crea un fals canal.[1]
Segons la localització
  • Aneurismes intracranials (cerebrals), sovint al polígon de Willis.[1]
  • Aneurismes de l’aorta: toràcics, abdominals (infrarenals) i toracoabdominals.[1][2]

Causes i factors de risc

[modifica]

L’etiologia és multifactorial: factors congènits (debilitat constitucional; malalties del teixit connectiu) i adquirits (aterosclerosi, inflamació/infecció, traumatisme).[1]

  • Tabaquisme (principal factor modificable), sexe masculí, edat avançada, hipertensió i dislipèmia s’associen a aneurisma aòrtic, junt amb antecedents familiars o síndromes com Marfan, Ehlers-Danlos o Loeys–Dietz.[9]
  • En aneurisma intracranial, a més de la predisposició congènita i el tabaquisme, hi influeixen l’HTA i alguns factors morfològics i hemodinàmics del sac aneurismàtic.[1]

Epidemiologia

[modifica]

La prevalença d’aneurisma aòrtic abdominal (AAA) en homes >60 anys se situa aproximadament entre 4–5% (1–2% en dones), amb variabilitat geogràfica i per hàbits (p. ex. tabaquisme).[2] A Catalunya no hi ha (a 2023) un programa poblacional establert; s’han fet avaluacions i pilots:

  • Tesi UAB (2021): estudi de prevalença i viabilitat d’un cribratge poblacional; conclou que el cribratge seria cost-efectiu i logísticament viable, i que manquen dades locals robustes de prevalença.[10]
  • AQuAS (2023): síntesi d’evidència sobre seguretat, eficàcia i cost-efectivitat del cribratge ecogràfic d’AAA en població de risc a Catalunya.[11]
  • Atenció Primària (Alt Pirineu/Aran, 2022–2023): pilot de cribratge ecogràfic en 65 anys, amb prevalença estimada 1,7% (3,14% en homes; 0% en dones en la mostra), i viabilitat del procediment a primària.[12]
  • Avaluació estatal (Angiología, 2025): el cribratge d’homes ≥65 anys redueix la mortalitat específica i és cost-efectiu en el context del SNS, amb incertesa per a dones; inclou autoria i participació d’equips catalans (AQuAS, CAPSBE, UdL).[13]

A escala global, les càrregues de malaltia per aneurisma varien per edat, sexe i regió; el tabaquisme continua essent el principal factor atribuïble de mortalitat per aneurisma.[14]

Símptomes

[modifica]

Molts aneurismes són asimptomàtics fins que creixen o es compliquen. Quan hi ha símptomes:

  • Intracranials: cefalea severa sobtada («el pitjor mal de cap de la vida»), dèficits de nervis cranials, nàusees, alteracions visuals; la ruptura causa hemorràgia subaracnoïdal.[1]
  • Aòrtics abdominals: dolor abdominal o lumbar profund i massa pulsàtil; la ruptura és una emergència vital.[1][15]

Diagnòstic

[modifica]
  • Ecografia abdominal: tècnica de cribratge de l’AAA i seguiment de mida.[11]
  • Angio-TC / Angio-RM: definició anatòmica, planificació terapèutica (aorta, cervell).[1]
  • Angiografia: estàndard d’or en alguns entorns (especialment intracranial).[1]

Tractament

[modifica]

La decisió depèn de la mida, localització, símptomes i risc de ruptura:

  • Vigilància en aneurismes petits/baix risc amb controls periòdics.[15]
  • Cirurgia oberta (resecció i pròtesi) o tècniques endovasculars (EVAR aorta; coils/stents intracranials).[16][17]

Pronòstic

[modifica]

El risc de ruptura augmenta amb el diàmetre i la velociat de creixement (p. ex., AAA ≥5,5–6 cm solen indicar reparació electiva), però també amb factors com el tabaquisme i la HTA.[15][11]

Prevenció i cribratge

[modifica]

El cessament tabàquic, el control de la pressió arterial i de la dislipèmia minimitzen el risc. El cribratge ecogràfic d’homes ≥65 anys és clínicament efectiu i cost-efectiu; la seva implementació poblacional a Espanya/Catalunya s’està avaluant (estudis AQuAS, UAB).[13][11][10]

Casos notables

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 «Aneurisme arterial». Enciclopèdia de Medicina i Salut. Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 3 abril 2026].
  2. 1 2 3 «Aneurisma d'Aorta | PortalCLÍNIC». PortalClínic. Hospital Clínic de Barcelona. Arxivat de l'original el 2025-12-07. [Consulta: 3 abril 2026].
  3. ↑ «aneurisma». diccionari.cat. Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 3 abril 2026].
  4. ↑ «aneurisma». Diccionari de la llengua catalana (DIEC2). IEC. [Consulta: 3 abril 2026].
  5. ↑ Institut d’Estudis Catalans. Diccionari Enciclopèdic de Medicina (DEM). Disponible a: https://cit.iec.cat/DEM/default.asp?opcio=0 [Consulta: 15 març 2026].
  6. 1 2 Wang, Xiguang; Huang, Xu «Risk factors and predictive indicators of rupture in cerebral aneurysms» (en english). Frontiers in Physiology, 15, 05-09-2024. DOI: 10.3389/fphys.2024.1454016. ISSN: 1664-042X.
  7. 1 2 Chung, Jayer. «Epidemiology, risk factors, pathogenesis, and natural history of abdominal aortic aneurysm» (en anglès). UpToDate, 10-05-2024. Arxivat de l'original el 2017-03-09. [Consulta: 3 abril 2026].
  8. 1 2 Soto Carricas, Begoña. Identificación de biomarcadores para el diagnóstico del aneurisma de aorta abdominal y la evaluación del riesgo de rotura (tesi) (en castellà). Universitat Autònoma de Barcelona, 2019-12-19.
  9. ↑ Quintana Obrador, Eduardo; Yugueros, Xavier. «Causes i factors de risc de l'Aneurisma d'Aorta». Hospital Clínic de Barcelona. Arxivat de l'original el 2025-12-12. [Consulta: 3 abril 2026].
  10. 1 2 Fité Matamoros, Joan. Estudi de prevalença de l’aneurisma d’aorta abdominal en un sistema pilot de cribratge poblacional (tesi). Universitat Autònoma de Barcelona, 2021-06-11.
  11. 1 2 3 4 «Seguridad, eficacia y evaluación económica de la implantación de un programa de cribado de aneurisma de aorta abdominal» ( PDF) (en castellà). Estudis i informes tècnics. Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya, 13-06-2023. Arxivat de l'original el 2023-05-29.
  12. ↑ Surribas, Pau; Felip, Isidre; Martínez-Alonso, Montserrat «Cribado ecográfico del aneurisma de aorta abdominal (AAA) en atención primaria en una población rural» (en castellà). Atención Primaria, 57, 12, 01-12-2025. DOI: 10.1016/j.aprim.2025.103356. ISSN: 0212-6567.
  13. 1 2 Vega de Céniga, Melina; Godo Pla, Anna; Bravo-Soto, Gonzalo; Sisó-Almirall, Antoni; Trapero Bertran, Marta «Evaluation of the implementation of a screening program for abdominal aortic aneurysm in Spain». Angiología, 2025. DOI: 10.20960/angiologia.00682. ISSN: 1695-2987.
  14. ↑ Zhou, Xiaoqin; Ruan, Weiqiang; Pu, Jianfeng; Wang, Ting; Liu, Huizhen «Worldwide trends in mortality for aortic aneurysm from 1990 to 2021 and projections to 2036: a systematic analysis of data from the Global Burden of Disease Study 2021» (en anglès). BMJ Open, 15, 9, 9-2025. Arxivat de l'original el 2025-11-01. e101159. DOI: 10.1136/bmjopen-2025-101159. ISSN: 2044-6055 [Consulta: 15 març 2026].
  15. 1 2 3 Quintana Obrador, Eduardo; Yugueros, Xavier. «Preguntes freqüents sobre el Aneurisma d'Aorta». Hospital Clínic Barcelona. Arxivat de l'original el 2025-12-12. [Consulta: 3 abril 2026].
  16. ↑ Wanhainen, A.; Herzeele, I. Van; Goncalves, F. Bastos; Montoya, S. Bellmunt; Berard, X. «European Society for Vascular Surgery (ESVS) 2024 Clinical Practice Guidelines on the Management of Abdominal Aorto-Iliac Artery Aneurysms» (en english). Journal of Vascular Surgery, 79, 4, 01-04-2024, p. 982. DOI: 10.1016/j.jvs.2024.01.006. ISSN: 0741-5214.
  17. ↑ Quintana Obrador, Eduardo; Yugueros, Xavier. «Tractament dels Aneurismes d’Aorta al Clínic». Hospital Clínic Barcelona. Arxivat de l'original el 2026-01-13. [Consulta: 3 abril 2026].
  18. ↑ Kranish, Michael «Biden once nearly died of an aneurysm. Risky surgery changed his life.». The Washington Post, 14-05-2024.
  19. ↑ , 27-04-1989.
  20. ↑ «Article: Lucille Ball, Pioneer of Television Comedy, Dies at 77», 27-04-1989. Arxivat de l'original el 6 November 2012. [Consulta: 31 agost 2009].
  21. ↑ «Lucille Ball Dies; TV's Comic Genius Was 77 : Death Caused by Ruptured Abdominal Aorta as She Appeared to Be Recovering From Surgery» (en anglès americà). Los Angeles Times, 27-04-1989. [Consulta: 3 abril 2026].
  22. ↑ «Dr. Albert Einstein Dies in Sleep at 76; World Mourns Loss of Great Scientist». The New York Times, 19-04-1955.
  23. ↑ , 11-11-1970.
  24. ↑ «US Diplomat Holbrooke dies after tearing arota». NBC News, 14-12-2010.
  25. ↑ «El día que Édith Piaf mató de tristeza a Jean Cocteau» (en castellà). El Mundo, 08-10-2023. [Consulta: 3 abril 2026].
  26. ↑ Wright, Jade. «Stuart Sutcliffe: Legacy of the fifth Beatle 50 years after his death». Echo, 09-04-2012.
  27. ↑ Matossian, Juan Claudio. «El inesperado regreso de Joni Mitchell: de volver a aprender a hablar, andar y tocar la guitarra a actuar por primera vez en los Grammy con 80 años» (en espanyol europeu). Vanity Fair, 04-02-2024. [Consulta: 3 abril 2026].
  28. ↑ en. «Dr. Dre salió del hospital 10 días después de su aneurisma» (en castellà). Infobae, 16-01-2021. [Consulta: 3 abril 2026].

Bibliografia complementària

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aneurisma
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Aneurisma&oldid=38047114»