Vés al contingut

Amfíon

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Amfíon (desambiguació)».
Infotaula personatgeAmfíon

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspersonatge mitològic grec Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeNíobe Modifica el valor a Wikidata
MareAntíope Modifica el valor a Wikidata
PareZeus Modifica el valor a Wikidata
FillsSípilos, Amiclas (fill d'Amfíon), Cloris, Argènor, Damasícton, Ismenos (fill d'Amfíon), Tàntal (fill d'Amfíon), Fèdim (mitologia), Ilioneu, Amfíon (fill de Níobe), Neera (filla d'Amfíon), Amaleu, Arquènor, Arquèmor (fill d'Amfíon), Astícrate, Astínome, Astíoque (filla d'Amfíon), Quías, Cleodoxa, Clícia (filla d'Amfíon), Etodea, Eufint, Agènor (fill de Níobe) i Alalcomeneu Modifica el valor a Wikidata
GermansZetos Modifica el valor a Wikidata
Altres
Part deAmfíon i Zetos Modifica el valor a Wikidata
Càrrecrei de Tebes Modifica el valor a Wikidata

Segons la mitologia grega, Amfíon (en grec antic: Ἀμφίων, llatí: Amphion) va ser un heroi, fill de Zeus i d'Antíope, que tenia un germà bessó anomenat Zetos.[1] Va néixer a Elèuteres, a Beòcia.

Antíope, la filla de Nicteu, va fer l'amor amb Zeus, i, embarassada, el seu pare la va amenaçar. Va fugir a Sició on Epopeu la va acollir. Nicteu es va suïcidar, i va encomanar al rei Licos que castigués a Epopeu i a Antíope. Licos ataca Sició i mata Epopeu, prenent presonera a Antíope. A la vora d'Elèuteres Antíope va donar a llum els dos bessons, i Licos els va abandonar a tots dos al peu del Citeró, però uns pastors els van trobar i educar.[2][3] Zetos es dedicava més aviat a les activitats violentes i a les arts manuals, la lluita, l'agricultura i la ramaderia. Amfíon, per la seva banda, havia rebut una lira com a regal del déu Hermes, i es va dedicar a la música.[4] Segons la llegenda, els dos joves acostumaven a discutir sobre el valor de les seves habilitats. Amfíon cedia sovint davant del seu germà, pel seu caràcter pacífic, fins al punt que renunciava de vegades a la música. La seva mare, Antíope, era presonera a la cort del rei Licos, un oncle seu. Dirce, l'esposa del rei, envejosa de la seva bellesa, la tractava com una esclava. Una nit, les cadenes que lligaven la captiva van caure miraculosament, i Antíope, sense ser vista per ningú, va arribar a la cabana on vivien els seus fills, que la van reconèixer. Van matar Licos i van castigar terriblement Dirce. La van lligar viva a un brau que la va arrossegar i la va destrossar contra unes roques. Després, els dos germans van regnar a Tebes en el lloc de Licos.[2]

Van envoltar la ciutat de muralles[5] i es conta que durant la construcció Amfíon simplement tocava la lira de tal manera que les pedres el seguien espontàniament i es col·locaven al seu lloc mentre Zetos havia d'esforçar-se a carregar els pesants blocs.[6]

Més tard, es va casar amb Níobe, filla de Tàntal, i va ser el pare de set fills i de set filles (segons la versió més acceptada).[7][a] però després que Apol·lo i Àrtemis haguessin exterminat tots els seus descendents per castigar la supèrbia de Níobe, Amfíon es va tornar boig,[10] i amb ràbia va voler destruir el temple d'Apol·lo a Tebes, però el déu el va travessar amb una sageta i el va castigar tancant-lo al Tàrtar per aquesta impertinència.[5][6]

Notes

[modifica]
  1. ↑ Segons Homer,[8] els fills eren dotze, i Hesíode diu que eren dos homes i tres dones, segons indica Pseudo-Apol·lodor[9]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Homer. Odissea, XI, 260-263
  2. 1 2 Pseudo-Apol·lodor. Biblioteca, III, 5, 5
  3. ↑ Higí. Faules, 7 i 8
  4. ↑ Pausànias. Descripció de Grècia, IX, 5, 6-8
  5. 1 2 Higí. Faules, 9
  6. 1 2 Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 29. ISBN 978-84-96061-97-2.
  7. ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, IV, 74, 3
  8. ↑ Homer. Odissea, IX, 620
  9. ↑ Pseudo-Apol·lodor. Biblioteca, III, 5, 6
  10. ↑ Llucià de Samosata. Sobre la dansa, 41

Bibliografia

[modifica]
  • Parramon i Blasco, Jordi. Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 17 (El Cangur/Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1. 
  • Parada, Carlos; Förlag, Maicar. «Amphion Ἀμφίων» (en anglès). Greek Mythology Link, 1997. [Consulta: 24 juny 2024].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Amfíon
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Amfíon&oldid=37917410»